La innovació no va de qualitat, sinó de volum
Focalitzar massa no és bo per a la creativitat (ni les inversions).
Benjamin Graham és conegut per ser el pare de la inversió en valor i autor del llibre "The Intelligent Investor" on aconsellava, entre d'altres coses, diversificar, com a sistema per a garantir-se un bon rendiment. Una història, però, no tan coneguda de Graham és que la major part dels seus guanys com a inversor els va fer d'una sola companyia, Geico, que va comprar l'any 1948 per 712.000 dòlars i va arribar a valer, l'any 1972, més de 400 milions de dòlars.
Podem mirar aquesta història des de dos punts de vista diferents.
Per un costat, tenim el principi de Pareto, que ens diu que el 80% dels nostres guanys vindran del 20% dels nostres esforços. Això ens duria, com a empresaris, a focalitzar els esforços a allà on generen un retorn més elevat. N'hem parlat abastament a El Proactivista recomanant-te triar bé el client, els productes o els mercats, per exemple. Al final, les empreses que centren els seus recursos en els clients i productes més rendibles són les que tenen més èxit, oi?
Segons aquest principi, un inversor com Benjamin Graham, hauria d'haver-se desfet de les seves inversions menys rendibles i apostar més fort per Geico. Això, però, té un enorme risc perquè posa tots els ous a un mateix cistell, i ens aboca a una pregunta de mal respondre: i si Geico no ho fa tan bé com pensem? Ja saps, allò de guanys passats no garanteixen guanys futurs. Però, a més, si ni tan sols en Benjamin Graham va ser capaç de trobar cap altre encert com el de Geixo, què ens fa pensar que sabrem detectar-ne més d'un nosaltres?
I això em porta al segon punt de vista. Un empresari amb el que parlava fa uns dies, estava capficat en trobar la manera d'afrontar la crisi de materials i augment dels preus que estem vivint. Ell havia trobat una solució preliminar, però no n'estava del tot satisfet. Vaig proposar-li d'aplicar la seva solució immediatament, mentre asseia a les persones implicades (qui fa els pressupostos, qui fabrica i qui porta les finances) i les posava a pensar en idees per a afrontar una nova política de preus amb els clients. L'empresari em va comentar que ja ho havien parlat ell i el director comercial, però no ho vaig veure clar.
- Per què no afegeixes a la resta?
- És que no en saben prou, em va respondre.
Precisament, en una situació com aquesta, no vols escoltar gent que en sàpiga, només, sinó gent que sense saber-ne prou, pugui aportar moltes idees, no necessàriament bones, perquè viuen el problema directament. A més, tant el teu director comercial com tu mateix filtreu totes aquelles idees que podrien portar a un conflicte amb el client, enlloc d'estudiar totes les possibilitats i pensar en les conseqüències després.
Pensa-hi. Què seria d'Apple sense l'iPhone? I d'Amazon sense Prime o AWS?
No oblidem que Amazon va provar sort amb un telèfon mòbil, el Firephone, que va ser un fracàs, o que Apple (també amb Steve Jobs) s'ha estrellat més d'un cop amb productes (algú recorda Ping?) que no han trobat sortida. Tenir moltes idees, encara que siguin dolentes, permet augmentar les probabilitats que n'aparegui una de bona. El risc, en innovació, no és que hi hagi males idees, sinó que no aparegui cap de bona.
Creu-me, la innovació no va de qualitat, sinó de volum. Una empresa amb poques idees, per força, assumeix més riscos i deixa diners sobre la taula. Al contrari que una empresa amb moltes idees, que diversifica el risc i té més probabilitats de trobar-ne una de molt bona.
Mon pare ho sabia. Benjamin Graham ho sabia. I Steve Jobs, malgrat el que diguin, també ho sabia. I ara ho sabem nosaltres.
© Oriol López Villena 2022