El sou de l’empresari

Quan cobrar menys no és un gest d’humilitat, sinó un error de gestió.

El sou de l’empresari
Photo by Alicia Christin Gerald on Unsplash

He conegut empresaris que, després de vint o trenta anys, encara cobren menys que alguns dels seus directius. No per falta de recursos, sinó per motius tan diversos com “així faig empresa” o “no necessito els diners”.

Treballar sense cobrar el que et correspon, però, no és un gest d’humilitat, sinó una forma subtil d’autoexplotació. I, a la llarga, et converteix en el pitjor empleat de la teva pròpia empresa, perquè no t’empeny a la grandesa, sinó a la petitesa.

Ni tan sols les criatures mengen abans que les mares que els donen pit. Com diu la instrucció aèria: “posa’t la teva mascareta abans d’ajudar els altres”.

A l’empresa, és igual.

Tot parteix d’una mentalitat equivocada, basada en tres distorsions clàssiques:

  1. La culpa del fundador, que fa pensar que cobrar és treure recursos de l’empresa.
  2. L’orgull del sacrifici, de creure que treballar més i cobrar menys és donar exemple.
  3. L’autoengany fiscal, que confon el sou amb el dividend o amb el benefici.

Aquesta distorsió no entén que no hi ha res més desmotivador que veure com la persona que més arrisca és també la que menys guanya.

I això, encara que no en siguis conscient, afecta la teva proactivitat i la teva innovació, perquè redueix el premi al risc i:

  • envia un missatge erroni a l’equip,
  • desvaloritza la teva pròpia feina, i
  • fa impossible mesurar la rendibilitat real de l’empresa.

No t’enganyis: una empresa que no pot pagar un sou just al seu propietari no és sostenible, encara que mostri beneficis al compte de resultats.

El primer consell que dono a empresaris en aquesta situació és que ajustin el seu resultat amb la diferència de sou que els hi correspondria si cobressin el que realment val la seva feina. Això els ajuda a canviar la perspectiva, que alhora canvia la seva mentalitat i, en conseqüència, el seu comportament com a empresari, perquè comencen a veure el sou no com un privilegi, sinó com un indicador de salut empresarial.

El teu 1%

Què li pagaries al teu millor empleat?

Revisa el teu sou com si fossis aquesta persona i pregunta’t: si marxés demà, quant hauria de pagar per algú com jo?

Amb això al cap, afegeix al compte de resultats aquesta diferència i ves corregint-la mes a mes, si no pots fer-ho de cop.

© Oriol López 2025

T’interessa?

Oriol López Villena

L’Oriol López Villena assessora els empresaris per a desenvolupar estratègies de creixement pels seus negocis i convertir-se en socis estratègics dels seus clients, afegint, venent i entregant més valor, de manera que esdevinguin clients de per vida.

Subscriu-te al butlletí