I enguany, el meu fill gran no només ha tingut bones notes, sinó que, a més, l'evolució  des de principis de curs, ha estat tan bona que fins i tot ha merescut un petit reconeixement per part de l'escola. El primer trimestre del curs no va anar tan bé com ell esperava i tant la tutora com nosaltres vàrem asseure'ns amb ell per a ajudar-lo a organitzar-se i a mantenir-se disciplinat. Vam establir un objectiu entre tots quatre i vam pensar en quina era la millor manera d'assolir-lo. Per això, durant la resta del curs, va anar repassant diàriament (20-30 minuts, no més) la lliçó, mentre nosaltres ens manteníem al seu costat, ajudant-lo a seguir compromès i donant-li consells quan li calien, a més de felicitant-lo constantment per l'esforç i premiant-lo amb l'autonomia i la responsabilitat que els nanos de la seva edat demanen. El resultat ha superat les seves pròpies expectatives i li ha permès veure (i viure) en primera persona, com un bon pla i la perseverança donen els seus fruits.

Pensava en això quan, dijous passat, assegut amb un empresari de Girona, parlàvem de com havia anat la primera meitat de l'any. Ell em va dir que no estava gaire satisfet del seu equip i, al demanar-li perquè, em va respondre que aquest no estava havia estat prou implicat ni havia seguit adequadament les instruccions que van marcar abans de començar l'any. La direcció de l'empresa tenia definits un objectius i unes tasques que calia avançar durant els primers mesos de l'any, per a afrontar amb més garanties (i menys estrès) el segon trimestre. Malauradament, això no va ser així i, quan va arribar el mes de maig, el col·lapse es va fer evident, tot i que, amb temps, esforç i nervis van aconseguir sortir-ne, però no sense el retret que l'empresa guardava per l'equip en forma de "Ja us ho deia, jo".

Quina diferència hi veus amb el meu fill?, li vaig preguntar.

Efectivament, en el cas del meu fill, no només vam definir (conjuntament) uns objectius i un sistema per a assolir-los, sinó que, a més, el seguiment va ser diari, no amb cap ànim de control, sinó només de guia i acompanyament. A part d'ell mateix, qui podia estar més interessat en què se'n sortís amb èxit?

Malauradament, a moltes empreses, els objectius es marquen de dalt a baix i, a partir d'aquell moment, es deixa que els treballadors facin la seva feina, fins el moment de l'examen (trimestral, annual...) on l'empresari s'asseu amb ells i els hi dóna les notes finals. Durant aquest temps, en lloc d'acompanyar i guiar al treballador per a aconseguir els seus objectius, l'empresa ha estat esperant mirant les notes amb un ànim que, de vegades, sembla buscar més el tenir raó que l'obtenir resultats.

Per això, si vols que el teu equip estigui implicat en la consecució d'uns resultats, fes-te una simple pregunta: vols que se'n surti?

Si és així, ajuda'ls:

1. Fent-los partíceps de la definició dels objectius a assolir i els sistemes a utilitzar per a arribar-hi; i
2. Supervisant-los i guiant-los al llarg del camí, d'una manera constant i amb ànim propositiu.

És així que les notes a final de curs respondran a allò que perseguíeu, ja que, com deia un entrenador d'esquí dels meus fills: "Les medalles es guanyen als entrenaments. A les curses només es recullen".

© Oriol López Villena 2019

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència