La remor és vida
Si no sents remor, potser el teu negoci s’està assecant.
Caminant a la vora de la Ribera del Catllar, anant cap al Salt del Quer Roig, prop de Setcases, no tens silenci. De fet, el soroll és eixordador, i t'envaeix d'una manera que t'aclapara fins que, irònicament, et fa estar en pau. És d'aquells moments màgics en què tot flueix: una conversa profunda, un bany inesperat o, fins i tot, una idea fugaç per a afegir al proper esmorzar del Fòrum Creix®.
Hi pensava, recordant com fa un any els torrents baixaven secs i silenciosos; i pensava alhora amb una pregunta que faig tot sovint als meus clients quan em diuen que estan ocupats. Ben ocupat o mal ocupat? La diferència és simple: si estàs ben ocupat, vol dir que hi ha remor al teu negoci, clients que entren, idees de negoci que sorgeixen, treballadors que empenyen per a créixer professionalment i, perquè no dir-ho, diners que flueixen com un torrent carregat d'aigua del desglaç. Tot just el contrari que estar mal ocupat, apagant focs, gestionant el dia a dia, atenent queixes o mirant el compte corrent cada dia esperant cobrar per a pagar.
Tenir una empresa és acceptar el soroll eixordador d'un negoci que flueix i, per tant, si no estàs disposat a celebrar cada decibel de més a la teva vida, és millor no posar-t'hi. Però això no vol dir que tota remor sigui bona, i per això cal que estiguis a l'aguait, amatent als sons que hi ha al darrera d'aquesta remor. A la Ribera del Catllar, s'hi sentien ocells, bestioles removent-se entre els arbustos i, fins tot, si pares atenció, el proper salt, quan encara estàs gaudint del que tens al davant.
A l'empresa industrial amb qui vaig reunir-me la setmana passada per a parlar dels seus números semestrals, la remor de les màquines funcionant et donava a entendre que hi havia feina, i si preguntaves als operaris com anava el dia et responien que atrafegats, però sense queixa. No se sentien esbufecs a l'àrea financera, ni crits entre els venedors, però això no vol dir que no hi hagués rebombori, del bo.
A l'acabar la nostra reunió mensual, vaig dir-li que estigués amatent als que per a mi són els set consells per a avaluar la remor a l'empresa:
Escolta activa al terreny, no només a les reunions. Passa temps als llocs on hi ha activitat (producció, vendes, atenció al client…). Observa el tipus de conversa que s’hi fa: és constructiva o reactiva?
Fes preguntes obertes a l’equip. Pregunta: Què esteu veient que pot millorar? Què us fa anar de bòlit? Què us fa il·lusió ara mateix? Això et permet separar la remor útil (propostes, reptes de creixement) de la que és pur desgast.
Agafa distància per veure patrons. Reserva moments setmanals per reflexionar en silenci. Si tot és soroll, no el podràs llegir. Mira què es repeteix: quines són les interrupcions recurrents? On es generen tensions? Què flueix amb naturalitat?
Celebra els decibels bons. Quan detectis una iniciativa positiva (una proposta de millora, una venda nova, una col·laboració reeixida), posa-hi el focus. Això reforça la remor bona i l’anima a créixer.
No tapis la remor bona amb gestió excessiva. Deixa espai perquè l’equip es pugui moure, proposar, decidir. Una estructura massa rígida pot fer que la remor sana es converteixi en silenci o que esclati per altres bandes.
Detecta el malestar silenciós. Si un departament sembla "tranquil", potser no és bo. Estan desmotivats? Desconnectats? La remor bona no sempre és volum, però sí moviment, conversa, iniciativa.
Connecta el dia a dia amb una visió. Quan l’equip sap cap on va l’empresa i sent que en forma part, genera remor de la bona: preguntes, propostes, reptes. Si només viu el dia a dia, es queda en soroll reactiu.
El teu 1%
Sortir a passejar és un hàbit saludable i gratificant, que molts empresaris no gaudeixen, perquè estan immersos en la remor del dia a dia. Per això, surt del despatx, i escolta.
© Oriol López 2025