Fa unes setmanes et parlava del forn de pà on vaig comprar l'esmorzar pel meu darrer Fòrum Creix i de com la dependenta em va dir, sense avergonyir-se'n, que no feien cas a les indicacions del cap en quant al preu a cobrar. La història, per si no la recordes, anava així: a l'hora de cobrar-me, la dependenta que em va atendre va dir-me que, malgrat que el cap ha canviat el sistema per a que cobrin per unitats (entrepans, croissants...), ells segueixen cobrant per pes, perquè per unitats és massa car. Les paraules textuals van ser "El cap ens ha dit que cobrem per unitats, però nosaltres fem tripijocs".

Deia en el meu anterior email que, comunicació a banda, el gran problema d'aquest forn de pà és que desconeix el que està passant a dia d'avui i basa les seves decisions només en allò que diu la seva comptabilitat, amb sort, cada mes. Això fa que, quan se n'adoni que els resultats no surten, potser ja serà massa tard per a prendre decisions.

Per exemple: imaginem que la diferència entre el preu per unitat i el preu per pes, en aquest cas, fos de 50 cèntims d'euro per unitat, de mitjana. Això vol dir que, si al llarg del dia venen 200 unitats, la pèrdua diària per culpa d'aquest descontrol, seria de 100 euros, que multiplicats per una mitjana de 20 dies (sent conservadors i no comptant caps de setmana) donarien 2.000 euros al mes, i 24.000 euros l'any.

Quants negocis es poden permetre perdre aquesta quantitat de beneficis cada any?

Quan treballo amb clients i analitzem els seus números, sempre els hi dic que hi ha tres nivells de control que qualsevol empresa hauria de dur a terme per a créixer saludablement:

• El control del passat, basat en unes dades financeres que obtenim diàriament, però que revisem, com a mínim, mensualment, i que tenen per objectiu analitzar l'evolució passada de l'empresa i descobrir grans tendències que poden afectar a la nostra estratègia de creixement;
• El control del futur, basat en uns objectius, previsions i pressupostos que ens ajuden a fixar una estratègia de creixement i mantenir l'empresa centrada en unes poques prioritats cabdals; i
• el control del present, a través del meu Informe de Creixement Proactiu, que permet a l'empresari analitzar en temps real unes poques dades financeres, comercials i operatives, centrades en les prioritats de creixement, i que permetin prendre decisions i millorar de manera continuada.

És analitzant totes aquestes dades, de manera senzilla i ràpida, que un empresari pot prendre decisions de qualitat, passar a l'acció en allò que el farà millorar i corregir allò que s'estigui fent incorrectament, com en el cas del forn de pà.

I tu, com t'assegures en temps real que tot s'està fent com tu has dit?

© Oriol López Villena 2019

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència