L’obsolescència programada i el mercat

Fa un temps sortia la notícia de que Apple reconeixia que programava els seus iphones per a durar 3 anys. Dies després es demostrava falsa aquesta notícia, ja que els periodistes havien mal interpretat les paraules d’Apple, que només va dir que calculava l’impacte ambiental dels seus telèfons tenint en compte els tres primers anys de funcionament, però ja era massa tard. Els creients en la conspiració de l’obsolescència programada ja inundaven les tertúlies familiars d’aquest fals reconeixement.

Els defensors d’una gran conspiració per a l’obsolescència programada desconeixen el funcionament del mercat i de les decisions dels milers de milions d’humans que el mantenen: cap empresa pot “castigar” els seus clients eternament, ja que sempre hi haurà algú que li farà la competència i s’endurà les vendes. Creure que totes les empreses del món es posen d’acord en aconseguir que els seus productes durin exactament el mateix temps és tant com creure que mai no hi haurà ningú (ni entre els “defensors” de l’obsolescència programada) que incomplirà aquest acord per a treure’n el màxim profit.

El fet de que els aparells durin menys que abans és una conseqüencia directa de la seva popularització; és a dir, del fet que ara tinguin preus prou baixos com per a que qualsevol pugui comprar-los. Passa el mateix amb els mobles, per exemple. La pregunta que cal fer-nos és: creiem que és positiva aquesta popularització de determinats productes? Jo crec que sí.

© Oriol López Villena 2016

T’interessa?

Oriol López Villena

L’Oriol López Villena assessora els empresaris per a desenvolupar estratègies de creixement pels seus negocis i convertir-se en socis estratègics dels seus clients, afegint, venent i entregant més valor, de manera que esdevinguin clients de per vida.

Subscriu-te al butlletí