Preguntes incòmodes sobre IA i talent
Per què el proper cicle premiarà l’experiència, no la pressa.
Seguint la conversa que vam iniciar la setmana passada, i que ha generat molta resposta, avui la mirem des de l'altre angle.
Ford ha readmès 350 enginyers sèniors després que la IA i els sistemes automatitzats no donessin la qualitat esperada.
Cinc lectures que en trec, més enllà de la notícia:
Primera, la demografia juga a favor del talent sènior. Amb menys gent jove entrant al mercat i més experiència sortint-ne, allò de "si et fan fora dels 50, ja no trobaràs feina" té els dies comptats. El coneixement acumulat es tornarà a pagar.
Segona, i aquí no coincideixo del tot amb la lectura habitual: la IA encara es fa servir poc a les empreses. Es prova, s'abandona, es torna a provar. Per això moltes companyies entren i surten del seu món sense trobar-hi el valor real. Ford n'és un exemple, no una excepció.
Tercera, la IA ha de conviure amb humans. Això no vol dir que no sobrin llocs de treball (en sobraran, i molts), sinó que l'humà aporta quelcom més que intel·ligència. Criteri, entorn, responsabilitat... Això no hi cap en un agent o un prompt.
Quarta, el futur de les empreses (i de les escoles, si se'm permet) passa per formar equips que sàpiguen quines feines cal fer 100% amb IA i quines 0%. Els híbrids són bons i inevitables, però si no tens clars els extrems, els construeixes a cegues.
I cinquena, el pitjor que pot fer una empresa és deixar-se endur pel FOMO. Ser els segons no és dolent, si no estem disposats a assumir els riscos dels pioners.
La IA i els sèniors no van cadascú per la seva. Van junts.
I a la vostra empresa?
© Oriol López Villena 2026