La lleialtat no és lideratge
Ascendir la gent de sempre sembla just. Fins que tot torna a passar per tu.
Quan, fa uns anys, va contactar-me, el Miquel dirigia una empresa industrial que facturava prop de 10 milions d'euros i que tot just començava a patir els mals d'haver crescut molt ràpid, perquè feia només 5 anys que rondava els 3 milions. El símptoma era clar: tot passava per ell, malgrat que havia ascendit la gent de sempre (el cap de producció, el comptable i el millor comercial) als càrrecs de Director d'Operacions, Director Financer i Director Comercial. Tots ells grans professionals i amb moltes ganes de servir.
El problema és que els demanava decisions per a les quals no estaven preparats, així que tot el que era important li tornava; i, donat que l'empresa havia triplicat el seu volum, això volia dir molta més feina que abans. El resultat? Es va convertir en el coll d'ampolla de la seva pròpia empresa, seguir creixent se li feia impossible, i mantenir-se li costava la vida.
A més, veia com companys seus de sector creixien més ràpidament que ells, mentre vivien vides més tranquil·les, i això el frustrava encara més perquè ell havia fet el que tocava: pagar la lleialtat amb més responsabilitat.
Només hi havia una diferència: aquestes empreses que tot just es posaven per sobre de la seva havien contractat directius de debò i, mentre a la seva empresa només ell prenia les decisions importants, a la competència hi havia diverses persones fent-ho, accelerant el ritme a un nivell al qual ell no arribava. Només havia de trencar el coll d'ampolla, convertint-se en una empresa que decidís sola gràcies a persones que realment saben prendre decisions importants, i accepten el risc i la responsabilitat que comporten.
És fàcil de dir però difícil de fer, oi?
Les persones que t'han dut fins aquí no sempre són les que et duran on vols anar. Més aviat acostuma a ser al revés.
Vols premiar un bon comptable ascendint-lo a director financer? Pensa abans en què vols en un director financer i avalua sol i/o amb ell si aquesta persona pot arribar-ho a ser, i què li caldria per a convertir-s'hi. No nego l'ascens, però sí que aquest sigui automàtic o merescut per ser-hi abans.
El Miquel va formar el comptable per a convertir-lo en un bon director financer, i aquest ha anat responent. Pel que fa a les operacions, va fitxar-ne un de nou i, afortunadament, el cap de producció va acceptar-ho (no sense rondinar). Però no sempre tot acaba bé. Quan va voler fer el mateix amb el director comercial, l'anterior va decidir que no volia tornar a fer de comercial i va marxar.
El resultat de fer les coses bé ja el sabem, però és bo recordar-lo: l'empresa deixa de passar per tu. Les decisions importants es prenen sense esperar-te, perquè tens gent que decideix, no que executa només. Recuperes el cap i el temps per a allò que només tu pots fer, i l'empresa creix al ritme que tu, sense voler, frenaves. En resum, deixes de ser l'home orquestra i passes a ser qui dirigeix una empresa que ja no depèn de tu per moure's.
Quantes de les decisions importants d'aquesta setmana s'haurien pres si tu no hi fossis?
© Oriol López Villena 2026