La pandèmia ha fet que a molts clubs de tennis, inclòs el meu, el Club de Tennis Barcino, s'hagués de reservar pista per a jugar. A més, el temps de reserva es va reduir inicialment a 45 minuts, enlloc d'una hora, ja que així hi havia temps per a arreglar la pista abans del següent torn. Va ser llavors que van incorporar un patinet al clàssic raspall per a allissar la terra batuda. D'aquesta manera, una feina que trigaves entre cinc i deu minuts a fer, passà a fer-se en menys de cinc. Passades les restriccions, molta gent pensava que tornaríem a la situació anterior, però hi ha certes coses que han vingut per a quedar-se. La reserva de pistes segueix vigent i, de fet, és més còmode que mai, ja que pots organitzar-te i ja no has de patir per si tindràs pista o no. A més, la inversió en els patinets ha estalviat temps de preparació de pista i, per tant, s'ha allargat el temps de reserva fins a l'hora, i tant socis com club estem més contents.

El treball en remot no és per tot ni per a tothom.

Paral·lelament, amb un client vam preparar el protocol de treball en remot per a l'empresa. El confinament va provocar que tothom treballés des de casa, el que va obligar a fer determinades inversions informàtiques que ara queden a l'empresa i cal aprofitar. Segur?

Parlem d'una empresa on la innovació és la part central del negoci i, com entendràs, la creativitat no es pot agendar en una videoconferència, sinó que sovint sorgeix espontàniament en el dia a dia i el contacte personal. Les inversions fetes, en aquest cas, permetran establir un criteri de treball en remot basat en una jornada presencial de quatre dies i un dia de treball a casa, tota l'empresa, ja que volem que l'equip interactuï i els torns ho impedirien. Sí, el tele-treball pot permetre que feines que requereixen molta concentració i poques distraccions puguin dur-se a terme en un ambient tranquil, però no sempre serà així, i cal posar-hi límits, en funció del sector.

Per últim, les mascaretes i la distància són hàbits que hem adquirit i que ens permetran actuar en cas d'emergència amb celeritat. Recordo que una treballadora del despatx no faltava mai a la feina. Alguna vegada venia visiblement malalta i no hi havia manera de fer-la tornar a casa a que es recuperés. Les nostres àvies ens deien que per a passar una grip, el millor era quedar-se al llit uns dies, però la voràgine del dia a dia ens ha empès a forçar la màquina, amb el risc que suposa per a nosaltres, i pels nostres companys de treball. Ara, després de veure com les xifres de la grip van caure l'any passat degut a les mascaretes i la distància, ja sabem què cal fer en cas d'emergència, quan un treballador està prou malalt com per a encomanar, però no tant com per a tenir la baixa. Quedar-se a casa.

Què ha arribat per a quedar-se?

A tots els sectors i empreses hi ha hagut canvis els darrers mesos, però no tots seran per a sempre, i cal deixar-ho clar a equip, clients i proveïdors. Jo mateix, he recuperat les reunions presencials amb alguns clients, amb qui hem mantingut part de la virtualitat per a estalviar temps i guanyar en regularitat.

Per això, t'animo a fer balanç, escrivint tot allò que ha provocat la pandèmia en un quadre amb tres columnes, amb allò que ha vingut a quedar-se:

• per sempre;
• amb restriccions; i
• per a emergències

I amb el quadre fet, afegeix al costat el sistema o protocol que cal establir per a no haver de debatre constantment la seva conveniència, integrar-lo a la cultura de l'empresa i el comportament de l'equip; així com utilitzar-ho de manera més eficaç i eficient.

He ajudat a molts clients a preparar aquesta llista, pel que estaré encantat de comentar la que facis amb tu. Agenda una trucada amb mi i en parlem.

© Oriol López Villena 2021