Quan créixer t’empobreix
Hi ha empreses que creixen fins que es perden: progressar és una altra cosa.
Dilluns vaig assistir a la presentació del llibre Créixer o progressar, de Modest Guinjoan. El títol ja és tota una declaració d’intencions: no tot creixement és progrés. El llibre parla del model econòmic del país, que mira el creixement del Producte Interior Brut (PIB) com a sinònim de benaurança, enlloc de fixar-se en el PIB per habitant, com a mesura de progrés i millora de la qualitat de vida de les persones. Aquesta fixació en el PIB ha dut al país a una situació propera al col·lapse en àrees com les infraestructures, l'educació, o les pensions, per a posar tres exemples; mentre veiem com la productivitat, els salaris o el patrimoni empresarial van a la baixa.
Aquesta fixació en el creixement del PIB em recorda al que passa a moltes empreses amb la facturació, que s’ha convertit en una mena de premi a l'autoestima: si creix, sembla que tot va bé, però després falten diners per a invertir en innovació, pagar bons salaris o augmentar el valor de l'empresa per la família.
La bona notícia és que la conversa està canviant, i que cada cop hi ha més empreses familiars que veuen el creixement com la conseqüència del seu propòsit, i no com el seu objectiu. Són aquestes famílies que comencen la conversa dient-te que no volen créixer perquè són més problemes, o que no volen que els hereus rebin aquest negoci... No sembla un bon començament per a una conversa, però és el primer pas per a veure que el creixement no sempre és progrés.
Per exemple, augmentar la facturació sense millorar la rendibilitat és com inflar un globus amb un forat: fa soroll, però no s'enlaire. El que realment diferencia una empresa que creix d’una que progressa és la qualitat d'allò que fa, el valor que afegeix i la millora que promou al seu entorn (família, equip, clients...).
De fet, al meu llibre de l'any 2019 "Creix i prospera" explicava que els pares no desitgem que els nostres fills siguin alts i grassos quan creixin, sinó que sempre vinculem el creixement a termes com la felicitat, la generositat, l'amabilitat o la llibertat, entre d'altres.
La distinció és clau. No es tracta de créixer més, sinó de créixer millor: amb més productivitat, més coneixement i més propòsit.
El teu 1%
Mira els teus indicadors de creixement i pregunta’t si reflecteixen realment progrés. No et quedis amb la facturació o el nombre de clients: afegeix-hi un indicador de qualitat, com el marge, temps lliure, satisfacció de l’equip o valor patrimonial pera la teva família, i pren una sola decisió orientada a millorar-ne un d'ells. No es tracta de créixer més, sinó de progressar.
© Oriol López 2025