Tu contra la realitat
Enfrontar-se a la realitat (per dura que sigui) és millor que seguir “tenint raó."
Parlant amb una consultora de màrqueting digital la setmana passada, em va demanar quines xarxes socials utilitzava i perquè. M'encanta twitter, ho reconec. Sé que molta gent el considera un espai tòxic, però allà hi he descobert molt de coneixement amagat entre el soroll, en un format de conversa que em resulta distret.
La consultora em va demanar, llavors, què pensava de la resta de xarxes socials més comuns, i vaig respondre-li això:
- Instagram el veig poc útil;
- Facebook té massa xafarderies i política; i
- LinkedIn està farcit de missatges motivacionals, però de poca profunditat.
"En resum, vaig concloure, "crec que twitter és el lloc on estar." Per cert, pots seguir-me aquí, si ho vols. Hi publico un missatge cada dia, exclusiu.
"I els teus clients, on són?" va demanar-me. No ho sabia, així que vaig enviar un email als meus principals clients preguntant-los dues coses:
- Utilitzes alguna xarxa social?
- A quina xarxa social hi dediques més temps com a consumidor?
Les respostes van ser aquestes:
- Instagram: 10 persones
- Linkedin: 8 persones
- Twitter: 5 persones
- Facebook: 2 persones
La realitat, com pots comprovar, va colpejar-me ben dur. El que jo pensava ja no valia gaire davant d'una prova tant evident.
Vaig recordar el Calvin, de 'Calvin i Hobbes', dient "Jo tinc raó i els demés estan equivocats," i en vaig extreure tres consells que transmeto sempre als meus clients, però que no els havia seguit jo mateix aquest cop:
- El que a mi m'agrada no té perquè ser el que agrada als meus clients.
- Mirar les dades és sempre millor que suposar.
- Reconèixer l'error és millor que tractar de tenir raó.
Vaig començar a publicar contingut exclusiu a LinkedIn i Instagram, i el resultat no es va fer esperar, com la consultora ja sabia, de fet.
A l'empresa, sovint, ens trobem amb productes que no s'acaben de vendre, estratègies que no acaben de funcionar o clients que "s'equivoquen" demanant quelcom que no haurien, entre d'altres. També ens trobem amb el contrari: bones idees que menystenim, productes que funcionen per sorpresa o treballadors tan productius com discrets, per exemple.
Per això, et faré les mateixes dues preguntes que faig als meus clients quan parlem de la seva estratègia de creixement, per a intentar trobar-hi mals entesos:
- Quina diries que és l’estratègia de creixement que millor t’ha funcionat en els darrers anys? Ho saps del cert? Et va sorprendre?
- Quina diries que és l’estratègia de creixement que pitjor t’ha funcionat en els darrers anys? Ho saps del cert? Et va sorprendre?
Estaré encantat de rebre la teva resposta a aquestes preguntes i, per suposat, t'animo a seguir-me a les xarxes socials que més t'agradin. Segueixo publicant un tuit diari a twitter (perquè en gaudeixo), però també trobaràs articles a LinkedIn i missatges (i imatges) a Instagram. Ei, i si ets dels nostàlgics, sempre et quedarà Facebook.
T'hi espero!
© Oriol López Villena 2021