Deixa de buscar culpables
Un dels principals errors que cometen les organitzacions és buscar culpables, enlloc de causes.
Les eleccions són un bon termòmetre per a mesurar el grau de responsabilitat i compromís que tenim com a societat, ja que ens permeten veure com afrontem la contraposició d'idees, la crida a l'acció i l'assumpció de responsabilitats sobre els resultats obtinguts. La conclusió sempre és la mateixa: els partits estan més centrats en buscar culpables que causes. I d'aquí plora la criatura.
Un client meu em deia fa uns dies que havien comès un error greu i que cap de les seves treballadores va fer-se'n responsable. La reacció, que reconeixeràs si has tingut nens, era l'esperable: "Ha sigut culpa de [posa aquí un nom]". Analitzant la situació, i obviant aquesta part de la conversa, vam dedicar-nos a veure per què havia succeït, i vam trobar-nos amb una mancança en el sistema de control. No estava establert que, després de fer una determinada cosa, algú no ho comuniqués més enllà. El resultat? Un error que costarà molts diners als clients i, per suposat, a l'empresa.
Tornant a la política, qui no forma part d'un grup d'amics a Whatsapp? En un llarg debat que va començar diumenge a la nit en un d'aquests grups, vaig detectar que tothom es dedicava a culpar els altres dels seus propis resultats (i vots). Vaig proposar de cercar causes i no culpables, i la resposta va ser "Volem concreció, no abstracció." La culpa és concreta, és cert, però no és útil. Els partits que perden vots no haurien de culpar rivals o votants, sinó preguntar-se perquè els electors no els trien a ells. El mateix a l'empresa. Dir que ha estat culpa del client o d'un treballador pot ser molt concret i clar, però no serveix de gran cosa, si no sabem perquè el client o el treballador ha actuat com ho ha fet.
La política, com tot en aquesta vida, és qüestió de relacions. Per això, substituir la paraula "culpa" per "causa" quan afrontem un problema és una petita eina que pot ajudar-te a aconseguir molt bons resultats sense gaire esforç ni discussions estèrils.
© Oriol López Villena 2021