Tornes de passar una setmana fora i la teva bústia d'entrada té desenes de missatges sense llegir. Enhorabona, ets imprescindible.

Com un client meu, una empresa industrial de vuit milions d'euros de facturació i un equip de prop de quaranta persones, entre els quals uns pocs càrrecs intermedis que haurien d'assumir més decisions, però que no deleguen al seu equip, creant un coll d'ampolla de delegació.

Però aquest no és un nou article sobre la importància de delegar. Ja saps que és important, i no et cal que t'ho recordin. El que cal és que t'expliquin com fer-ho, oi? Doncs tampoc. Perquè ja ho saps. El que potser no saps és què és delegar i perquè no funciona:

Delegar, al contrari del que s'acostuma a dir, no és passar feina a algú altre, sinó construir les condicions perquè algú altre pugui assumir-la sense por. Això vol dir que sense processos, sense autoritat real i sense temps per fer-ho bé, la delegació es converteix en un embut que du a la frustració de qui delega i de qui rep.

I, en aquestes condicions, hi ha tres patrons que veig repetir-se constantment a les empreses que volen créixer però queden frenades per culpa de la delegació:

1. L'embut intermedi. El coneixement és personal, no de l'empresa. El cas de l'empresa industrial que comentàvem més amunt, on l'empresari cedia als intermedis, però aquests no cedien cap a avall. No era manca de voluntat, sinó manca de processos i de confiança. Al final, tot acabava passant per l'empresari, igualment, però havien afegit una capa de retard entremig.
2. El títol sense autoritat. Han rebut el rang, però no el poder. Aquells càrrecs intermedis competents que s'estanquen en mode executiu, però no directiu. Ningú els ha dit explícitament: "Ara ets responsable del resultat, no de les tasques", de manera que, sense autoritat real, prenen decisions petites i consulten les grans. La delegació existeix sobre el paper, però no a la pràctica.
3. La delegació prematura. Voler sortir abans d'haver construït res. L'empresari que volia viure millor (legítim) i va córrer a cedir el control del dia a dia, oblidant-se de la venda i la direcció, de manera que l'empresa va frenar, no per manca de talent, sinó perquè s'havia esvaït l'únic sistema que ho sustentava tot: ell.

Tres casos, tres errors, un patró: o deleguen el resultat sense delegar l'autoritat, o deleguen l'autoritat sense crear els processos, o deleguen tot sense pensar en la direcció. Sempre falta alguna de les tres potes.

Abans de delegar qualsevol cosa, fes-te tres preguntes: Té l'autoritat per decidir? Té el procés per executar? Té la confiança construïda per sostenir-ho? Si la resposta a alguna és no, encara no estàs delegant, sinó esperant que algú altre faci el miracle.

© Oriol López Villena 2026

T’interessa?

• El que no ha canviat en 10 anys (i 2)
• El que no ha canviat en 10 anys (1)
• La informació no val res