No et cal saber-ho tot
El repte no és tenir més informació, sinó triar-ne menys i millor.
Jorge Luis Borges té un conte breu titulat "Del rigor en la ciencia" que explica com un Imperi va anar perfeccionant tant l'art de la cartografia que van arribar a fer un mapa a escala 1:1, que permetia mostrar tots els detalls del territori, sense cap falta. Era un mapa perfecte, però inútil. Al conte, les generacions següents, més pràctiques, el van anar abandonant al desert, on es va anar esquinçant a trossos. Borges ho presenta com un exemple on buscar el rigor absolut en la confecció d'un mapa acaba sent inútil per al seu propòsit: guiar.
Fa uns dies, reunint-me amb un grup d'empresaris amb qui parlàvem de indicadors i informació empresarial, un d'ells (propietari d'una empresa de prop de 8 milions d'euros de facturació) va mostrar-nos un full de càlcul amb més de vint pestanyes, que resseguia fidelment tot el funcionament del negoci, des de les vendes fins a les finances, passant per tot el procés productiu. Mentre molts companys de grup el miraven admirat, un d'ells va fer una pregunta que va deixar tothom glaçat: tot això és per a tu, o per al teu equip?
Aquesta pregunta va dir molt més del que semblava: un empresari de 8 milions no hauria de necessitar vint pestanyes per saber com va el seu negoci. Com més amunt ets a l'organització, menys dades necessites sobre la taula, no més. Si no, o estàs fent la feina que hauria de fer el teu equip, o bé estàs duplicant-la. En ambdós casos és:
- ineficient, perquè a tu no et paguen per tocar el violí i dirigir l'orquestra; i
- ineficaç, perquè la teva feina no és controlar cada detall, sinó decidir amb claredat. I per decidir amb claredat, necessites poca informació, ben triada.
Recollir totes les dades possibles no és rigor, és desorientació, i acaba com el conte de Borges: amb el mapa esquinçat.
© Oriol López Villena 2026