El Reactivista
Reaccionar proactivament, prendre decisions ràpidament i resoldre problemes eficientment.
Quan algú em diu que el tennis és un esport de pensar, sempre els hi dic que s'equivoquen. El tennis és un esport intuitiu, no reflexiu. Si penses, falles. I així to corroborarà qualsevol que hi jugui. Posa't en situació: t'arriba una pilota a 50-70 km/h en una pista que fa 20 metres. Menys d'un segon després del bot, ja la tens a sobre. I en aquell instant ja has de saber què en faràs. Això mentre corres cap on l'ha enviada el rival. El que dèiem: intuïció.
Però la intuïció és un reflex de l'estratègia, l'experiència i l'aprenentatge que has fet al llarg dels anys. Per això un tenista que juga tres cops per setmana durant 10 anys prendrà millors decisions que un que juga 2 cops per setmana en períodes intermitents, malgrat que parteixin del mateix punt.
A l'empresa passa el mateix. Rebem constantment "pilotes" que hem de retornar bé. Això vol dir que aconsegueixin l'efecte i ens permetin guanyar el punt. Pot ser prendre una decisió respecte el producte que venem, o resoldre un problema intern, prendre una decisió tàctica o preparar-nos per al futur, per exemple. En tots els casos, a què volem jugar (planificar) i com reaccionem a allò que ens passa (decidir) és el que ens fa guanyar "partits" en el dia a dia, i "campionats" a llarg termini.
El reactivista no és el contrari del proactivista. És el seu alter ego imprescindible. Perquè a l'empresa, com al tennis, no pots controlar totes les pilotes que et vindran. Però sí pots decidir com arribes a cadascuna d'elles: amb els peus ben posats o corrent sense saber cap on.
De fet, els millors tenistes no improvisen sense cap. Preparen la improvisació: saben a què volen jugar, han entrenat milers de cops la mateixa situació i, quan arriba el moment, el cos i el cap responen sols. Els millors empresaris fan exactament el mateix.
© Oriol López Villena 2026