Juga amb el risc
No juguis a minimitzar el risc, sinó a ampliar-lo i treure’n profit.
Si vas veure la final de Roland Garros femenina i et fixes en el primer set, veuràs que la guanyadora, Iga Swiatek, va fallar més primers serveis i va fer molts més errors no forçats que la seva rival, Sofia Kenin. Malgrat això, va guanyar el primer set per 6 a 4 amb molta solvència, i guanyant punts un cop superats aquests dos obstacles (servei i errors). Per què?
L'Iga Swiatek, a qui molts hem descobert durant aquest Roland Garros, és arriscada, juga dins la pista, no especula i no defensa. Això la fa cometre molts errors, però també la fa entrar en el joc molt ràpidament, i crear noves situacions, amb nous riscos, però també noves oportunitats.
Diu en Carl Richards que “el risc és el que queda quan ja has pensat en tot.”
Aquesta frase demostra que:
- el risc existeix, i no pots fer-lo desaparèixer; i
- que pots gestionar-lo pensant en allò que pot passar.
L'Iga, per joventut i mentalitat, corre grans riscos perquè probablement no pensa tant en tot el que pot fallar. Com els nens que grimpen per les roques, l'Iga s'atreveix a fer més perquè no calcula el que té a perdre. Partir de fora del Top-50 i acabar entre les vint primeres només té avantatges.
Com a empresa, correm els riscos que no coneixem i, sovint, ens toca fer errors no forçats o fracassar en la primera idea o projecte que engeguem. Tot i això, amb el temps, anem creant una llibreria de pensaments que ens permeten minimitzar el risc conegut i preparar l'organització per al desconegut, mentre anem creant nous riscos que ens fan jugar nous i més exigents reptes. Tornant al tennis, l'Iga ara competirà dins el Top-20, i no el Top-100, el que amplia el seu risc, no el minimitza.
Per tant, si vols créixer com a empresa i com a empresari:
- Pensa en tots els riscos que afrontes (coneguts);
- pensa en què pots fer per a evitar que passin (accions preventives);
- pensa en què pots fer si tenen lloc (accions contingents);
- pensa en què pots fer per a treure'n profit (accions de creixement); i
- pensa en com surts d'aquests límits amb flexibilitat empresarial (Top-20).
Com una llagosta que queda desprotegida mentre canvia la closca anterior per una incipient (i tova) nova closca, el risc existeix, però saber-ne l'existència ens fa més forts perquè ens amplia horitzons i ens prepara per al futur.
© Oriol López Villena 2020