Qui mira la finestra del darrere?
Que tot es faci com tu vols és qüestió de sistemes i seguiment
Un nen assegut al darrera d'un cotxe a l'Empordà. És mitja tarda, plou i el nen va amb la finestra oberta de bat a bat. El pare, des del davant, no ho mira pas ni, per tant, se n'adona de l'aigua que està entrant a l'habitacle. Aquesta història té dos possibles finals:
En el primer d'ells, el pare, a l'arribar, té pressa per a pujar a casa, pel que no veu l'aigua que ha caigut sobre la tapisseria del cotxe, que quedarà mullada i tancada en un garatge humit. Això, com pots comprendre, no li farà cap favor al cotxe i, quan el pare se n'adoni, ja serà massa tard. Alea jacta est.
La segona possibilitat és que el pare, a l'arribar, se n'adoni que la finestra estava oberta i escridassi el nen allà mateix i fins arribar a casa, després d'haver mirat d'assecar l'aigua amb un mocador o a mateixa roba.
En ambdós casos, però, el nen serà renyat i el pare acabarà frustrat, dedicant un esforç extra a quelcom que no hauria d'haver passat, lamentant-se sobre el com pot ser que el seu fill no entengui que la finestra no s'ha d'obrir en cas de pluja.
Aquest exemple no deixa d'explicar-nos que, sovint, cal mirar al darrera per a veure que tot es fa. No es tracta només de donar unes ordres i esperar que es compleixin, sinó que cal posar les eines que ens permetin garantir uns resultats al màxim, que no és mai al 100%.
En els cotxes, pots bloquejar l'obertura de finestres del darrera i/o simplement preguntar si està tot tancat quan comença a ploure. A l'empresa, de la mateixa manera, podem fer com una clienta meva que té un restaurant i va escriure sistemes sobre com es fa cadascuna de les coses al seu establiment (des de cobrar a posar un cafè, passant per com s'ofereix un croissant a cada client). Però també podem observar el nostre equip en funcionament i comprovar que estiguin seguint les pautes. Sempre, des d'una posició de guia, i no de crítica.
I tu, ja mires que tot es faci com tu has dit?
© Oriol López Villena 2020