Les primeres espases també marxen
Com seria el teu organigrama si un dels teus directius marxés sense previ avís?
M'has sentit molts cops dir que la successió es prepara a l'inici i per a totes les persones clau de l'empresa. L'altre dia, sense anar més lluny, la directora general d'una empresa de la comunicació em deia que un dels seus treballadors clau estaria de baixa ben bé fins a la tardor, degut a la Covid-19. Les implicacions eren poques, però importants, ja que hi hauria alguns aspectes que els clients reben d'ells que no es podrien fer degut a aquesta absència.
La successió empresarial, en els temps que corren, s'ha convertit en un dels temes més importants a tenir en compte a la majoria d'empreses familiars (o no) del món. De sobte, hem descobert que som vulnerables a un petit virus. I, a més, que no només nosaltres som imprescindibles a la nostra empresa, sinó també persones concretes de la mateixa. Per això, pren més sentit que mai parlar de successió, i per això vaig publicar l’ebook “Llegat o caos” que podeu trobar aquí, gratuïtament.
Avui, però, parlarem d'una part de la successió que sovint és menystinguda: les primeres espases.
En una petita empresa, tothom té clar que l'empresari ha de preparar la seva successió i, malgrat que sovint es fa tard (a l'UCI o el funeral) i malament (mirant només els impostos), podem dir que s'acaba fent. En canvi, ningú no pensa mai en la successió de les persones clau de l'empresa, el que anomenem "primeres espases".
Amb els meus clients, sovint els demano que responguin a tres simples preguntes:
- Tens clares les posicions més importants de la teva empresa?
- Saps qui és el titular?
- I el reserva?
Totes les posicions clau de l'empresa han de tenir un segon de bord, que pugui agafar les regnes en qualsevol moment, i amb la màxima rapidesa i eficàcia possible. Per a fer-ho, cal avaluar les persones, però també el procés successori.
Com?
En primer lloc, a través d'un organigrama actual i un altre a dos, cinc i deu anys, de manera que puguem planificar el procés tenint clares les prioritats i, fins i tot, les urgències. Aquests organigrames han d'estar organitzats per llocs de treball, i no per persones, ja que les persones són insubstituïbles, però no les tasques que fan. Així, una persona amb dues responsabilitats ben diferenciades, pot ser substituïda per dues, per exemple.
En segon lloc, avaluant als successors per a preparar-los de cara al futur, en cas que els hi manqui quelcom, ja siguin coneixements o habilitats. Els coneixements els resoldrem a través d'una combinació de formació i delegació; mentre les habilitats les treballarem amb formació i acompanyament (intern o extern).
Demana't, doncs, ara mateix: en una escala de l'1 al 10, com de segur estàs que totes les primeres espases (també tu) tenen un segon de bord preparat?
© Oriol López Villena 2020