Un coll d’ampolla ample és un oxímoron, però és real
Quan tot és possible, el veritable avantatge competitiu no és executar ràpid. És decidir amb criteri.
Aquest article no ha sortit de forma natural, sinó que m’ha costat més del que és habitual. I no és per falta d’idees: fa temps que treballo amb un bloc de notes on apunto temes per escriure, així que material no en falta.
Fa uns dies vaig dedicar un matí a provar el vibe coding: programar parlant amb un xat. Vaig acabar construint una eina que resumeix les meves reunions a partir de la transcripció, adaptant els resums al context de converses anteriors. Ho vaig fer perquè les eines que havia provat fins ara generaven resums correctes però massa genèrics i poc útils per a la meva manera de treballar, basada en la claredat i la presa de decisions accionables. Diversos clients m’han dit que voldrien utilitzar-la, però no em dedicaré a desenvolupar aplicacions. Entre altres coses, perquè no hi ha res pitjor que no saber exactament què estàs fent; i el vibe coding pot ser útil per experimentar, però en mans d’algú que no és informàtic també té límits evidents.
Pensant-hi, recordava un episodi del pòdcast Foc a Terra, amb Àlex Rodríguez i Marc Collado, on s’explicava que la intel·ligència artificial ha traslladat el coll d’ampolla de baix cap amunt. Però no és només l’IA. La tecnologia, des de fa dècades (sinó segles), ha anat eixamplant el coll d’ampolla de manera progressiva: abans ens costava executar per falta de temps, diners o coneixement. Avui, la capacitat d’executar gairebé qualsevol idea és molt més gran.
I això genera un nou tipus de frustració: l’angoixa ja no ve de la manca de recursos, sinó de la manca de prioritats. Sabem que podem fer-ho tot, però hem de triar per on comencem. El problema no és l’execució; és el criteri.
En aquest context, el lideratge no consisteix en fer més coses ni deixar-se endur pel biaix d’immediatesa que ens provoquen articles, vídeos o congressos com el 4YFN o el MWC, que se celebra aquests dies a Barcelona. Consisteix en descartar millor. Abans d’engegar qualsevol nova iniciativa, cal decidir què deixarem de fer, quin impacte econòmic esperem i qui n’assumirà la responsabilitat real.
Com li vaig dir a un bon client meu fa uns dies: si poguessis contractar una persona que treballés 24 hores al dia per a tu a un preu de 300 euros/any, què li faries fer?
Quan tot és possible, el veritable avantatge competitiu no és executar ràpid, sinó decidir amb criteri.
© Oriol López Villena 2026