Ahir em van oferir formar part d’un grup d’empresaris que es reuneixen setmanalment per a fer networking, compartir contactes i referenciar-se. No és el primer cop que sorgeixen oportunitats així però ahir em van fer dubtar. El plantejament era millor de l’habitual i estava explicat de manera que qualsevol ho hagués pogut veure com una bona oportunitat. El problema era que el mateix dia que es reunien jo acostumo a jugar a tenis al club i que això, no ens enganyem, m’agrada molt més.

No he buscat mai fer clients al meu club de tennis, igual com no he buscat mai fer clients entre aquells amb qui esquio. El cert, però, és que, sense buscar-ho, sovint reps una referència o un bon consell d’aquells amb qui mantens relacions honestes basades en l’interès sincer en l’altre i les aficions compartides. I això és el networking.

Per tant, malgrat que inicialment vaig veure la invitació a formar part d’aquest grup com una bona oportunitat, vaig decidir descartar-la i anar a jugar a tennis; és a dir, centrar-me en allò que millor ha funcionat al llarg de la meva vida i que són les grans oportunitats que venen de gaudir d’una vida social sana i sense cap altre interès que gaudir d’allò que m’agrada amb la gent amb qui estic a gust.

El creixement es basa en tenir clares les prioritats i saber que cal prémer l’accelerador en aquelles que són grans, abaixar el ritme en aquelles que només són bones i aturar-te en les que són ni l’una ni l’altra.

Per tant, analitza aquelles oportunitats que tens a la taula ara mateix i classifica-les: són grans, bones o cap de les anteriors?

© Oriol López Villena 2018

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència