Preocupar-se de minúcies
A la majoria de les persones en una reunió no els importa res del que s’hi tracta la major part del temps.
Pere Calders, al seu llibre "Ronda naval sota la boira" explicava com, després de sobreviure a un ofegament, la víctima es preocupava per haver perdut un botó. Concretament, Pere Calders anotava a peu de pàgina que "en els moments més difícils de la seva existència, l'home conserva l'aptitud de preocupar-se per minúcies". M'ho va fer pensar l'altre dia un empresari que, a l'apuntar-li la nula rendibilitat d'un dels seus grans productes com a causa del seu fluix rendiment empresarial i el seu excés de feina, seguia insistint en discutir sobre els colors del pack de benvinguda que rebien els seus nous clients. Tot això, durant una reunió del consell de direcció amb els líders de les diferents àrees.
C. Northcote Parkinson, un acadèmic i expert en gestió empresarial, deia l'any 1957 que a les reunions "el temps que es dedica a qualsevol punt de l'ordre del dia és inversament proporcional a la suma (de diners) que suposa" i, si us t'hi pares a observar, veuràs que tenia raó.
En el consell de direcció de l'empresa de l'exemple vàrem estar debatent sobre el pack de benvinguda ben bé tres quarts d'hora, mentre l'afer dels productes deficitaris es va resoldre en un quart, bàsicament per a demanar més informació de cara a la propera reunió. "Quant més haurem de perdre (en temps i diners) per a prendre una decisió que ens retorni al camí del creixement?" li vaig preguntar al director general al final de la reunió. Ens fan mandra les preguntes difícils i ens encanten les fàcils. Ja era així a l'escola i segueix sent així a l'empresa. Per això, davant de la dicotomia "colors d'una carpeta vs rendibilitat d'un producte" optem per resoldre la primera pregunta, ja que la segona implica massa complexitat i influència sobre l'estratègia de l'empresa. Tot i així, tots coincidim que és la pregunta important i, per això, vam convocar urgentment una nova reunió amb un únic punt del dia: què fer amb aquest producte? I la decisió va ser ben clara: un últim esforç de venda pel proper trimestre i abandonar-lo si no hi ha resultats evidents i objectius, que vàrem decidir a la mateixa reunió. Vàrem marcar una prioritat, un sistema per a treballar-la i un indicador per a mesurar-la. Tan simple i eficaç com això.
A l'empresa, com a la vida, cal dedicar prou temps a les preguntes complicades si volem guanyar eficàcia, accelerar el procés de presa de decisions i tenir èxit a llarg termini. Per tant, demana't quina és la pregunta que no estàs responent sobre el teu negoci a dia d'avui?
© Oriol López Villena 2019