La mort lenta de l’empresa estable

Quan l’estabilitat és la manera més còmoda de perdre diners.

La mort lenta de l’empresa estable
Photo by Vadim Bogulov on Unsplash

Un bon amic, inversor en pimes, m’explicava l’altre dia que, quan va entrar com a soci en una de les seves darreres inversions, la resta de socis el van nomenar director general de manera provisional. L’encàrrec era remuntar l’empresa i buscar un relleu a l’anterior propietari, que encara en forma part però volia jubilar-se en poc temps. L’empresa feia anys que facturava uns 4 milions d’euros, amb una rendibilitat justa i una posició financera sòlida. El propietari ho vivia com a estabilitat. No veia que mantenir facturació i benefici, quan la inflació ha pujat més d’un 20% en els darrers cinc anys, és empetitir-se i perdre diners.

Els diners al banc, però, no li donaven només seguretat. També li donaven una mort lenta.

Dos anys després, l’empresa en factura 9 i ha doblat el benefici net.

— "Què vas fer?" li vaig preguntar.
— "Creure’ns-ho, simplement" va respondre.

Amb el "creure’ns-ho" es referia a constatar que l’empresa tenia un bon producte, un bon equip i uns números sòlids. Prou per atrevir-se a invertir: un comercial que sortís a vendre sense por a no donar l’abast, un ERP pensat per a l’empresa que volien ser i no per a la que eren, i més responsabilitat als caps de producció per guanyar capacitat.

Res que l’antic propietari no sabés. Quan li van consultar cada decisió, la resposta sempre va ser la mateixa: sabia què calia fer, però mai no havia vist el moment. Per por de no poder pagar el sou del comercial, de finançar el software, d’incomodar l’equip de producció. És a dir, per por de créixer.

El meu amic no va aportar cap idea nova, sinó moviment.

Ara aquesta empresa afronta un altre repte. Passats els 10 milions, ja no n’hi ha prou amb un bon comercial i un bon ERP. Cal un equip directiu que decideixi, i que de vegades s’equivoqui. I aquí és on moltes empreses tornen a frenar, per la mateixa por que tenia l’antic propietari. Abans era pagar el sou del comercial. Ara és deixar que el director d’operacions decideixi quina màquina es compra.

Segurament tu també saps què cal fer. La pregunta és quant de temps més esperaràs el moment.

© Oriol López Villena 2026

T’interessa?

Oriol López Villena

L’Oriol López Villena assessora els empresaris per a desenvolupar estratègies de creixement pels seus negocis i convertir-se en socis estratègics dels seus clients, afegint, venent i entregant més valor, de manera que esdevinguin clients de per vida.

Subscriu-te al butlletí