La setmana passada, durant el Seminari de Creixement Proactiu va sorgir un tema de debat habitual a la taula rodona amb empresaris: la relació dels bancs amb les empreses i el seu creixement. La resposta de tots els empresaris participants a les taules de Barcelona i Saragossa va ser la mateixa: el banc vol el mateix que tu: vol deixar-te diners per a que creixis i els hi tornis. Tan simple i tan complicat alhora, oi?

He ajudat empreses a aconseguir finançament molt sovint i la majoria de les vegades no ha calgut fer res més que respondre de manera estructurada a tres preguntes que qualsevol banquer o inversor (tu inclòs!) faria:

• Per a què vols els diners? Hi ha dos tipus de deute: el bo i el dolent. El bon deute és aquell que va vinculat a la vida útil d'un actiu que produirà ingressos a curt, mig o llarg termini, tals com el finançament de maquinària, hipoteca per la nau o, fins i tot, aquelles despeses que, tot i no estar lligades a un actiu físic, si ho estan a un intangible, com el màrqueting o la millora de la productivitat. El mal deute, en canvi, és aquell dedicat a pagar pèrdues o deutes derivats del teu dia a dia. Per tant, el teu banc vol el mateix que tu en aquesta àrea: que evitis les pèrdues i tinguis una estratègia clara per al teu negoci, pensada sobre la base d'unes prioritats de creixement sòlides i duradores; i centrades en allò que et fa créixer, i no només sobre-viure.
• Com els tornaràs? Un cop el banc t'ajuda a finançar el creixement, aquest voldrà que li tornis els diners, oi? De fet, aquí està el seu negoci: en el cobrament dels interessos. Per això, aquí el banc també vol el mateix que tu: que guanyis diners, i que ho facis prou ràpid com per a retornar el deute sense problemes. I, un dels principals problemes amb els que es troben moltes empreses en creixement és l'obsessió per a rebaixar els impostos a pagar, que provoca uns baixos beneficis no distribuïts que provoquen un balanç no prou fort per al banc. Per tant, paga els teus impostos i deixa els beneficis a l'empresa per a enfortir el teu balanç de situació. Només amb això, ja milloraràs significativament. Un consell: no li demanis al teu assessor fiscal com minimitzar els impostos, sinó com maximitzar el benefici i el patrimoni empresarial.
• Com faràs el seguiment? Els bancs mesuren el rendiment de tots els seus clients i els sectors en els que operen, per a poder-te comparar fàcilment. Durant el seminari, tots vàrem coincidir que enviar dades financeres a l'últim minut, o fins i tot tard, et fa perdre confiança davant del banc. Pensa-hi bé, com voldries que fos la informació amb la que treballes? Actualitzada i accessible, oi? Doncs el teu banc vol el mateix. No és complicat. Un bon departament comptable tindrà el mes anterior enllestit abans del 5è dia feiner del següent mes. La idea és tenir dades rellevants aquell dia, encara que falti alguna petitesa. A partir d'aquí, comparteix les bones notícies, però també les males, acompanyades del que estàs fent per a afrontar-les. Els bancs, com tu, no volen sorpreses, perquè et fan passar com un amateur sense experiència, i això els posa neguitosos. De fet, com més informació comparteixis (també no demanada), més confiança guanyaràs i més flexibilitat tindràs en moments complicats.

Com pots veure, el banc i tu teniu el mateix interès, que és que l'empresa tingui una estratègia sòlida de creixement, una millora accentuada del rendiment empresarial i una informació que permeti a tothom estar tranquil. Per tant, quan entris al banc la propera vegada, no només no has de tractar-lo com algú a qui témer, sinó que parla-hi com ho faries amb un soci que té el teu mateix interès i, si ell no et veu igual, llavors canvia'l.

© Oriol López Villena 2019

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència