El joc és el que és, i tu hi entres per gaudir-lo i millorar-lo... o marxes
Si teniu fills petits sabreu que, de vegades, quan un s'enfada en ple joc familiar, el pitjor que pots fer és inisistir-li per a que no estigui enfadat i torni al joc. En el moment en què atures el joc per ell, el nen porta el control de la situació i sap que tard o d'hora acceptaràs les seves peticions... o exigències. El sentit comú ens ha portat a entendre que, lluny de fer-li massa cas, cal seguir jugant i passant-s'ho bé, deixant que sigui el nen que entengui que la seva rebequeria no el porta enlloc. Cada cert temps, els pares poden donar-li l'oportunitat d'entrar al joc, sota una decisió lliure del nen, però res més.
En una empresa, l'empresari crea el joc (el negoci). Un joc al que tothom hi vulgui jugar i que disposi d'ingredients com la responsabilitat, el repte, la confiança, el compromís, la diversió i el premi, per a esdevenir un èxit. Quan l'empresa comença a tenir un equip, aquest ha de jugar-hi basant-se en unes normes clares i, si algú no hi vol jugar (sense aportar alternatives) ha d'entendre que el joc seguirà sent el mateix. L'empresari, al seu torn, ha de mantenir el joc viu, fent que la resta de l'equip gaudeixi del mateix i donant l'oportunitat al membre 'negatiu' a entrar-hi lliurement, però sense donar-li el control de res més que no sigui la seva pròpia tria.
Això no treu que, si el treballador no vol jugar-hi o vol canviar les normes de manera unilateral, aquest haurà d'entendre que potser sobra del joc... i de l'empresa.
© Oriol López Villena 2014