3 factors que empenyen l’empresariat
Em preguntaven a L'Econòmic fa unes setmanes si veig un canvi de tendència a l'economia, després de tants anys de crisi, i si crec que aquest canvi de tendència és o no degut a canvis normatius o a la millora del crèdit dels bancs.
No crec que hi hagi res destacable pel que fa a normativa perquè, a l'hora de la veritat, la normativa ajuda o perjudica però, excepte casos molt puntuals, no crec que aturi un empresari amb una idea a dur-la endavant. Per altra banda, molts empresaris, afortunadament, han après a no dependre dels bancs i això fa més saludable el sistema, ja que deixa el crèdit per a les inversions i no per a la despesa corrent.
En canvi, sí que trobo que hi ha tres aspectes que considero que estan influint en aquesta sensació csda cop més generalitzada de que ens n'estem sortint. Són tres petits senyals que cal veure com evolucionen però que són esperançadors de cara al futur.
En primer lloc, estem en el setè any de la crisi i, per tant, el ritme de desaparició d'empreses no pot ser tan elevat com a mitjans de la mateixa. Per simple proporció. Quan es fan aquests càlculs es tendeix a mirar diferències anuals (que serveixen per mirar tendències de millora o empitjorament), però quan han desaparegut tantes empreses en els últims anys, per molt que millorem, no ens veiem encara on érem. Créixer de 1 a 2 és doblar, malgrat que en nombres absoluts sigui un creixement mínim, comparat amb un creixement de mil a mil cent.
En segon lloc, hi ha un sector de l'empresariat que ha començat a adonar-se que la crisi no passa, sinó que cada empresa ha de lluitar pel seu futur. Això els ha portat a innovar, exportar i buscar noves vies de creixement. De fet, en els últims mesos jo he notat un gruix més important d'empreses interessades en els meus serveis de millora de negocis, que els permeten vendre més i treballar millor, per resumir-ho.
I, per últim, els ciutadans han patit molt durant els últims anys i això ha fet vàlida la frase 'el hambre agudiza el ingenio' que no sé com es podria traslladar en català, però que reflexa aquest esperit emprenedor de resoldre problemes en què no havíem caigut o donar-li un enfocament diferent a coses que ja existien. La crisi ha fet aparèxer nous sectors basats en una nova situació on la societat cerca productes i serveis que abans o bé no existien o no eren tan demandats.
En conclusió, quan em pregunten si ens en sortirem, sempre dic que sí, que hi ha múscul, hi ha ganes de fer-ho. Tot i això, no serà fàcil i requerirà canviar el xip i obrir la ment a noves formes de treballar i fer negocis.
© Oriol López Villena 2014