No busquem als millors, sinó als adequats
"Es busquen homes per a expedició perillosa. Sou baix, fred extrem, llargs mesos en completa foscor, perill constant, no es garanteix el retorn. Honors i reconeixement en cas d'èxit"
Amb aquest anunci al diari, Sir Ernest Shackleton cercava tripulants per a la seva missió més famosa: atravessar caminant l'Antàrtida. Cinc mil persones van respondre a la crida! I, d'aquestes, 27 van ser triats.
Com poden contestar cinc mil persones a un anunci d'aquest tipus? Doncs és molt probable que pel mateix motiu pel qual molts compren certes marques de cotxe o d'ordinadors més cars o menys potents que la competència: la visió que transmeten malgrat el seu preu. A l'anunci de Schakleton la clau està en la darrera frase: "Honors i reconeixement en cas d'èxit".
Però, malgrat prometre quelcom intangible i que no depenia d'ell, com l'honor o el reconeixement, no deixava de tocar de peus a terra. I aquest és el factor que, indirectament, va convertir-lo en un exemple de lideratge.
Hi han molts llibres dedicats a aquesta aventura, pel que no relataré el succeït, sinó que em centraré en la tria d'un equip de 27 persones sobre cinc mil aspirants. No és només que Schackleton fos un gran líder, que no perdés mai la calma, que tornés a recollir un grup de tripulants que s'havia quedat a mig camí, que guiés la seva tripulació predicant amb l'exemple, o que els animés a seguir escrivint els seus diaris o a fer les seves fotografies fins i tot en els pitjors moments. Shackleton no va mentir, i això va ajudar-lo a captar gent preparada per a totes les vicissituds que van viure. Ell podria haver centrat l'anunci en la glòria eterna de triomfar. Podria haver "venut" millor l'expedició per a aconseguir captar talent, però no hagués estat honest i, a més, no hagués captat el més important: la gent adequada per a aquella missió. No els millors tripulants, científics, escriptors o fotògrafs; sinó els que millor s'adaptaven a l'expedició que viurien.
I com ens pot ensenyar això en la selecció del millor equip per al nostre despatx? Doncs anunciant el lloc de treball amb les dues parts més importants de la nostra empresa (aventura): el motiu i la realitat.
Podeu llegir l'aventura completa a molts llibres, però el meu preferit és, sense cap mena de dubte, l'escrit per la Caroline Alexander, titulat "Atrapats en el gel", que inclou fragments dels diaris dels tripulants, així com les impactants fotografies del fotògraf de l'expedició, Frank Hurley.
Publicat a VIA Empresa el dia 12 de juny de 2015
© Oriol López Villena 2015