El gran repte de l’assessor
Quan vaig començar com a assessor, tenia clar què m'agradava de la meva professió i què no. Vaig veure que havíem de canviar moltes coses al nostre negoci, si no volíem morir en l'intent. I vaig veure que el meu diagnòstic era a voltes compartit per d'altres assessors.
De fet, tant Bill Gates com el setmanari The Economist han posat els comptables i els assessors fiscals dins les professions amb més probabilitats de desaparèixer en els propers 20 anys, i això no és casual. La tecnologia i els nous models de negoci estan canviant la manera com les empreses veuen els serveis professionals i, malgrat que ens sembli impossible, cada cop hi haurà menys empresaris que demandaran els nostres serveis, si aquests es mantenen com fins ara.
Concretament, un estudi de la Universitat d’Oxford fet per Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne sobre el futur de certes professions degut a l’automatització , ens dóna unes dades alarmants pel que fa referència a les tasques habituals de la gran majoria de despatxos professionals del nostre país. Les possibilitats de desapàrició per professió en els propers anys per causa de l’automatització són les següents:
- Bookkeepers (Comptables): 97,6%
- Accountants and Auditors (Assessors i Auditors): 93,5%
- Tax preparers (Gestors d’impostos): 98,7%
- Legal and paralegal assistants (Assistents legals i para-legals): 94,5%
- Economists (Economistes): 42,9%
- Lawyers (Advocats): 3,5%
L’estudi dóna dades dramàtiques i ens permet entendre fins a quin punt és urgent que els assessors canviïn el xip que els tenalla. De fet, com a professió, podem fer dues coses: demanar que l’administració reguli el nostre sector amb títols específics, honoraris públics o sancions a l’intrussisme; o bé podem acceptar que hi ha un canvi de paradigma econòmic i que la nostra professió no n’estarà al marge, malgrat que això ens obligui a caminar per un terreny desconegut.
Tots veiem què ha passat amb els Uber o AirBNB. Si hi ha negocis que no hi caben a la llei i que no atempten contra la vida, la llibertat ni la propietat de les persones, aquests, amb el temps, s’acaben imposant. El govern, en aquest cas, ha d’adaptar la llei per a encabir-los i no pas combatre’ls. I sí, a curt termini i per a alguns sectors pot ser dur afrontar aquest tipus de competència (els taxistes en el cas d’Uber, per exemple). Però, com deien els economistes de l’escola austríaca, cal mirar els efectes a llarg termini i per a tota la societat per a avaluar una decisió d’aquest tipus.
I, si ho mirem des del punt de vista humà, que certes iniciatives sobre-passin la norma és meravellós perquè ens mostra una societat viva, innovadora, que camina, que millora, que es mou sense esperar que li ho diguin. Imagina’t el contrari: una societat que anés al darrera de la llei. No et semblaria tràgic?
Sí, la regulació del sector de l’assessorament, per posar un exemple, pot endarrerir el moment de la caiguda, però és obvi que aquest tipus de serveis han arribat per a quedar-se i que no hi haurà normatives que els tombin, pel que potser els assessors hem d’afrontar-ho de manera diferent.
Els assessors seguim sent vistos com a persones de confiança, després d'una crisi que ha tirat per terra alguna de les anteriors figures de confiança, com els bancs. Això, aquest reconeixement com a consultors de confiança ofereix un camí obert cap a l'èxit per a aquells que utilitzen els seus coneixements, però també el seu criteri, per a acompanyar i formar els empresaris del futur.
Aquest brillant camí, però, requereix una estratègia clara i un pla d'acció que s'acompleixi.
© Oriol López Villena 2014