Les llicències administratives com a via de subsistència d’un sector
BlaBlaCar i Cabify han guanyat la primera batalla judicial als taxistes de Madrid i, com a ciutadà, no puc més que alegrar-me'n. Les llicències del taxi (com d'altres concessions administratives) no deixen de ser barreres d'entrada que dificulten la innovació als sectors. Aquestes dues companyies, com va fer Uber, posen en entre-dit aquestes llicències i, com és lògic, els actors que ja hi són, veuen perillar el seu negoci per la via de la creativitat. Per als taxistes, l'evolució del seu negoci es basava en poques variables: consum de combustible, preu del mateix, nombre de llicències, nombre de carreres, llargària de les mateixes, preu de la baixada de bandera i quilòmetres recorreguts amb i sense passatge, entre d'altres. Moltes d'elles, són variables controlades directament o indirecta per l'administració pública, i això donava tranquil·litat al sector que, si les coses anaven mal-dades demanava que no s'ampliessin llicències o s'apugés el preu regulat, per exemple. Ara, però, la creativitat les sobre-passa: no es tracta només de portar gent sinó de fer-ho fàcil, còmode, agradable, barat i ràpìd. I tot això, adaptat a les necessitats del consumidor: apujant els preus quan n'hi ha més i abaixant-los quan n'hi ha menys, de manera que hi hagi un incentiu a transportar gent en moments complicats com la nit.