Quan estigui tot estable, ho faré
Quan tingui un bon equip, quan els meus clients ho entenguin, quan el banc em deixi els diners, quan els meus fills creixin, quan tingui diners, quan tingui menys feina… Aquestes són frases que sento sovint i que bàsicament serveixen per donar tranquil·litat al qui les pronuncia. No és que no estigui fent res del que va dir que faria, sinó que hi ha elements més o menys externs que no li ho deixen fer. I, quan aquests es resolguin, llavors passarà a l’acció i farà allò que tant dic que desitja fer. Tot i això, aquest moment mai no arriba, i segueix lamentant-se perquè no pot establir una estratègia de creixement, no entren nous clients al despatx, els preus que cobra són baixos o li manca temps per a dedicar a allò realment important a la seva vida.
Excuses!
És cert, hi ha situacions que aturen qualsevol negoci i, per a aquestes, només hi ha una opció: aturar el que estàs fent i resoldre-les. Les distingiràs perquè són imprevisibles i criden a l’acció enlloc de a l’espera. Ara bé, la majoria de vegades, les frases del principi de l’article només són per a justificar la manca d’acció i un mal focus dels reptes a assolir. Et centres en allò que vols fer, sense pensar en el perquè ho vols fer, i això t’atura perquè no hi busques les alternatives. Per exemple, és possible que per a fer una campanya publicitària als mitjans et calguin diners però... per a què vols fer la campanya? Per a aconseguir clients, oi? Si no tens diners, pensa en com pots aconseguir-ho d’una altra manera, com per exemple, demanant referències als teus clients actuals o escrivint en els mitjans on t’anunciaries, fins i tot mitjançant cartes al director. Això és gratuït i t’ajuda a aconseguir l’objectiu real. Si no tens temps perquè ho has de fer tot al teu negoci, i no pots delegar perquè el teu equip no està estabilitzat, demana’t perquè depens de l’equip i no dels sistemes de treball. Com li vaig dir a un client: la gent no és estable, però els sistemes de treballs sí que ho són. La majoria de casos en què algú no delega és perquè no sap com fer-ho, no perquè no tingui gent preparada per a fer-ho amb èxit.
En resum, si et preguntes el motiu real d’allò que vols fer i dediques una estona a pensar en alternatives per a resoldre-ho, trobaràs que les preguntes que et feies al principi són simples excuses per a no passar a l’acció. Per tant, menys excuses, i comença a treballar en allò que tu mateix has dit que era important. Depèn només de tu.
© Oriol López Villena 2016
Publicat a L'Econòmic el dia 12 de juny de 2016