El preu de les decisions ajornades
O decideixes tu, o decideix el calendari.
En els darrers mesos, tres empresaris del món dels serveis professionals han contactat amb mi per tractar temes de llarg abast per als seus negocis. Al Pere (enginyer) li ha sorgit una gran oportunitat que implicaria doblar la mida de l'empresa, tant pel que fa a facturació com a estructura. La Maria (advocada) té un problema intern derivat d'un soci que marxa sense haver planificat res. I el Ramon (informàtic) afronta un moment complicat per la irrupció de la IA al seu sector, i s'ha marcat l'objectiu de facturar 150.000 euros en els propers tres mesos.
Sovint, quan em demanen a què em dedico, responc que catalitzo decisions. Perquè triar és la base de la llibertat, i no fer-ho és negligir la feina de lideratge que pertoca a l'empresariat.
Deia l'escriptor valencià Joan Fuster que "tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres". A l'empresa passa exactament el mateix: la decisió que no prens acaba prenent-la algú altre, o els fets.
El Pere ja fa temps que havia d'haver pensat quin tipus de projectes volia perseguir i preparar l'empresa per absorbir-los adequadament. La Maria sabia que havia d'afrontar la successió del seu soci quan s'acostava l'edat de jubilació. I el Ramon no hauria d'haver deixat de vendre justament quan les coses anaven bé.
Cap dels tres no té avui un problema de mercat ni de capacitat. Tenen un problema de calendari. Són decisions que ara s'han de prendre de manera reactiva quan, fa uns anys, s'haurien pogut prendre proactivament. I la diferència no és la decisió en si (que també) sinó qui fa la tria: tu o les circumstàncies.
Perquè quan van venir a veure'm, tots tres sabien perfectament què havien d'haver fet. No els faltava criteri. Els faltava compromís.
I a tu, et ronda cap decisió al cap de fa mesos (o anys!)?
Si la resposta és Sí, pensa que el preu no el pagues avui, sinó el dia que ja no puguis triar.
© Oriol López Villena 2026