Fas d’empresari o de tècnic?
El problema de la teva empresa segurament no és de diners.
Quan el meu pare va muntar el despatx, el seu antic cap (un reputat assessor fiscal de Barcelona) va anar-lo a veure i, en veure'l treballant amb un llibre de comptabilitat (manual en aquelles èpoques), li va preguntar què feia. El meu pare, sorprès amb la pregunta, va respondre que "fent comptabilitat".
La resposta va ser taxativa: "Vostè no ha de fer això. Contracti algú, i surti a vendre." El meu pare no tenia gaires clients, i no podia permetre's contractar ningú, però el seu antic cap li va insistir dient-li que tregués els diners d'on fos, però que ell es dediqués a vendre.
I així ho va fer. Uns dies després, entrava la primera treballadora que va tenir, amb una jornada reduïda. El meu pare va agafar el maletí i va anar a veure empreses, passejant per polígons industrials i tallers de tota mena; i en pocs mesos ja tenia una cartera de clients que permetia tenir una persona a jornada completa, mentre ell es dedicava a buscar clients i a mantenir-hi la relació.
Aquesta va ser la mentalitat que jo vaig viure a casa meva, i és la que miro de traslladar a les empreses amb les quals treballo: fent que els empresaris facin d'empresaris, no de tècnics. Això és créixer.
Sovint pensem que el problema de la nostra empresa és de diners, com ho pensava el meu pare quan va començar, quan en realitat és de màrqueting. El problema del meu pare no eren els diners: era que ningú sortia a buscar clients. Confondre causa i conseqüència és un dels principals errors que cometen les empreses de totes les mides i sectors; i el pitjor no és que duguin a la fallida (això es detecta, normalment). El pitjor és que duen a la mediocritat estable.
El meu pare va tenir la sort d'aprendre-ho només començar. D'altres companys seus, cinquanta anys després, seguien treballant, mentre confiaven que els clients anessin entrant.
I tu, fas d'empresari o de tècnic?
© Oriol López Villena 2026