La teva millor fortalesa té data de caducitat
Construir sobre el que se’t dona bé no és suficient si no saps que això també canvia.
Qualsevol tenista amateur sap que canviar de raqueta és alhora una il·lusió i un suplici. Una il·lusió perquè a banda d'estrenar quelcom nou s'obre l'oportunitat de millorar el teu rendiment; i un suplici perquè, com ràpidament descobreixes, no hi ha raqueta perfecta, i has d'acceptar el que els americans en diuen trade-offs, que vindrien a ser renúncies. Les possibilitats són infinites, pel que acabem refiant-nos de les referències que ens donen amics i entrenadors, i posem a prova tres o quatre raquetes, a poder ser, en circumstàncies similars.
Però un cop ho has fet, comença el suplici. Pots tenir més control que amb l'actual, però menys sortida. O més velocitat a canvi de descontrol. Triar raqueta és, doncs, una tria de renúncies amb les que hauràs de conviure, si tot va bé, vuit o deu anys més. Em caldrà més control ara que vaig fent anys i els punts duren més? O opto pel joc ràpid que sempre m'ha divertit però que és tan exigent físicament i pren control al fons de la pista?
Diu Peter Drucker al seu magnífic llibre Managing Oneself que és important conèixer-se a un mateix per a poder construir sobre les nostres fortaleses, i no sobre les nostres debilitats. Ell ho explica dient que construint sobre les teves debilitats només pots passar de ser incompetent a ser mediocre, mentre que fent-ho sobre les teves fortaleses pots passar de ser bo a ser excel·lent. Què tries, doncs?
Saber en què ets bo, però, no és tan fàcil, i, si bé Drucker planteja un mètode efectiu al seu llibre, no podem preveure els canvis en les condicions externes i en com nosaltres reaccionarem a les mateixes. Per exemple, el pas del temps, en el tennis, provoca canvis físics que poden fer que una raqueta que t'anava bé als 20 no et vagi bé als 50, i molt menys als 70. Però també provoca canvis psicològics i emocionals, que potser ens mantenen més tranquils a pista i, per tant, més segurs. Tot canvia, i nosaltres també.
Aquest mateix mecanisme funciona a l'empresa. Pensa en l'empresari que ha crescut gràcies a la seva capacitat comercial: és ell qui tanca els clients importants, ell qui coneix cada compte clau. Als 2 milions d'euros, aquesta fortalesa és el motor de l'empresa. Als 8 milions, la mateixa fortalesa comença a ser un coll d'ampolla: tot continua passant per ell, i això limita fins on pot arribar l'empresa. No és que la fortalesa s'hagi tornat dolenta, és que el context ha canviat i ara en cal una altra.
Per això, la decisió que has de prendre avui mateix, sigui sobre la raqueta o sobre l'oportunitat que tens al davant, passa per fer-te una pregunta incòmoda: allò que et va portar fins aquí, és el mateix que et farà arribar més lluny?
© Oriol López Villena 2026