La informació no val res
Si no és compartida
Soc afeccionat als puzles i, tot i que no en soc un gran expert, he anat trobant petits sistemes que em fan no enllestir-los més ràpidament, però sí gaudir-los molt més. Tothom sap que el primer que cal aconseguir és fer el marc i que, si trobes els extrems encara és millor. Però per què és així? Simplement, una peça de puzle connecta amb quatre més (tradicionalment) però no saps quines són, i la forma que té només et dona una sola pista. Per contra, a la cantonada hi tens tres peces juntes amb dos costats, el que et dona més informació sobre la peça que hi encaixa.
Hi pensava mentre mirava la sèrie de terror From, on un grup de persones queden atrapades en un poble on a les nits hi apareixen monstres. Duc dues temporades de la sèrie, i una cosa que em sobta des de l'inici és que tothom té informació important que podria compartir, però ningú no ho fa per por ja sigui de semblar boig o de causar el pànic entre família i companys, entre d'altres raons. Això, però, provoca l'efecte contrari, i la intranquil·litat i les decisions poc informades prenen el poble i la seva gent.
Mentre la mirava vaig pensar en el director general d'una empresa constructora gran a qui vaig assessorar fa uns anys, i que es trobava col·lapsat de feina i notava que ningú no prenia bones decisions. A base de demanar-li informació sobre la situació, vaig adonar-me que tot passava per ell, però que cap dels directius "funcionals" sabien res sobre la resta d'àrees. Això duia a decisions comercials que no tenien en compte la capacitat operativa, decisions financeres que no pensaven en el creixement de les persones, o decisions productives que obviaven el focus tecnològic que volia imprimir IT a l'empresa.
És el que a moltes empreses es coneix com a sitges, i dona com a resultat pèrdues no només financeres (per les ineficiències que provoca) sinó també organitzacionals (pels conflictes que genera) i de lideratge (pel coll d'ampolla que generen a la direcció, on sí hi és tota la informació). I això passa entre departaments, però també sovint entre mercats o línies de producte, que no parlen entre ells, i perden l'oportunitat de veure què funciona i què no, abans d'engegar-ho.
La informació és el recurs més valuós de l'empresa. I és gratuït. Però només si es comparteix al llarg de l'organització de manera contextualitzada i transversal. És a dir, no s'hi val d'enviar informació de dalt a baix i de baix a dalt, sinó que és imprescindible compartir informació entre iguals si no volem caure en el parany dels protagonistes de la sèrie, que es troben mirant de muntar un puzle sense marc ni cantonades.
© Oriol López Villena 2026