L’edat no és un KPI
El problema és voler que el talent sigui només jove en lloc d’eficaç.
Escric això quan Novak Djokovic s’acaba de classificar per a la seva onzena final de l’Òpen d’Austràlia, pendent de jugar la final contra Carlos Alcaraz. M’atreveixo a pronosticar que el jugador espanyol guanyarà al serbi, i alçarà el seu setè Grand Slam, però no per això deixaré de destacar la proesa que significa, amb 38 anys, arribar a una final d’un Grand Slam, després d’un partit de més de quatre hores contra Janik Sinner.
Novak Djokovic no trigarà a retirar-se, segurament, però arribar a les semifinals dels darrers cinc Grand Slams, i a la final del darrer és un exemple de que el talent no té edat, i que a les empreses hauríem de començar a mirar el rendiment per sobre de l’edat.
Hem parlat algun cop de manca de talent, i no deixo de rebre trucades d’empresaris que em demanen consell o contactes per a trobar-ne de jove, i sempre els responc el mateix:
- Segur que et cal més gent? O més capacitat?
- Si és així, per què ha de ser només jove?
Fa deu anys, en una taula rodona sobre l’entrada de les noves generacions a les empreses, vaig discutir la premissa del debat sobre adaptar-nos als joves, dient que, en un futur hauríem de tenir empreses multigeneracionals i ara, amb les xifres de natalitat caient a plom, m’hi reafirmo.
Cada vegada que escolto algú dient que a partir dels cinquanta anys si et fan fora ja no trobaràs feina li recordo que la generació X som la generació més nombrosa del nostre país, i que cap empresa podrà créixer sense comptar-hi. De la mateixa manera, els Y han crescut al ritme de la digitalització, els Z ho faran amb les xarxes socials i els Alpha viuran amb la IA a les seves vides. Però, i els boomers? Com qualsevol altra generació tindrà un lloc a les empreses, sobretot a les familiars, on poden aportar saviesa i una mirada menys dramàtica dels canvis que vivim.
La mirada de Djokovic és la mirada d’algú que encara té ganes de millorar, i els canvis en el seu equip només fan que demostrar-m’ho. Com em va dir un bon amic, “et fas gran quan deixes de voler millorar.” I tant hi fa que es retiri enguany, com podria ben ser. Això només demostrarà que ha triat quan retirar-se, i que ho ha fet competint al màxim nivell.
No és això el que volem als nostres equips?
© Oriol López 2026