El tabú que empobreix les empreses
Voler guanyar més no és un pecat: és un requisit per tenir futur.
A casa, la meva àvia sempre deia que de diners no se'n parlava amb ningú i, de fet, ella era d'aquelles senyores que anaven a comprar regals de Nadal amb una bossa del supermercat girada, per a que no es veiés què comprava ni on ho feia. Els diners, en una família que va viure la guerra i la post-guerra, eren un tema tabú, que no es comentava ni a taula ni amb ningú.
I aquest pòsit, que al nostre país és més comú que no pensem, s'ha anat traslladant al llarg dels anys a les empreses, on trobes empresaris que només et diuen que volen més diners quan realment no tenen més remei si volen que la seva empresa sobrevisqui. Ja anem tard.
Cada cop que m'assec amb un potencial client a parlar del seu futur, li pregunto el mateix: què vols aconseguir? I, tot i que cada cop en són més, encara veig pocs empresaris que tinguin objectius financers tangibles. No perquè no en vulguin, sinó perquè culturalment seguim veient a aquella persona que vol guanyar-ne més com a cobdiciosa. Encara ens trobem a persones que quan diuen que són ambiciosos remarquen que és "en el bon sentit de la paraula".
Fa uns dies, a la reunió estratègica anual amb l'equip directiu d'un client meu, vaig tornar a preguntar què volíem aconseguir l'any vinent, insistint si hi havia cap objectiu financer. La primera resposta va ser que no buscaven més diners, però quan veies els objectius que s'havien marcat tots necessitaven d'un augment dràstic del benefici i de la tresoreria; i quan els ho vaig fer notar, la resposta va ser reconèixer-ho, però amb la vergonya d'aquell que sap que desitja allò dolent. Com dèiem la setmana passada, el problema és que si no reconeixes l'objectiu i no ets capaç de transmetre'l al teu equip, no hi haurà prou focus com per a assolir-lo.
El gurú empresarial Peter Drucker deia que "si bé els diners no eren el propòsit d'un negoci, sí que eren el test de la seva validesa", però molts empresaris han assimilat la paraula propòsit a la paraula objectiu, i no és el mateix. El propòsit d'una empresa és afegir un valor al client, mentre que l'objectiu del mateix és la meta on vol arribar en un període de temps determinat, sigui un mes, un any o deu anys.
És cert que gran part del que rebem sobre el tema són estafes dirigides a enganyar incauts que pensen que fer diners és qüestió d'aplicar un mètode miraculós venut a través del curs d'un gurú de Tik Tok. La realitat, però és molt més complexa, i autors com Morgan Housel, amb La psicologia dels diners o, a casa nostra, Teodor de Mas, amb el seu llibre Fer diners, han tractat darrerament el tema de les finances personals de manera rigorosa i oberta.
Ara toca fer el mateix a l'empresa, i entendre que voler més diners no és res dolent. La riquesa és el temps lliure del que disposes, però els diners són el combustible que l'alimenta. I de la mateixa manera que amb un cotxe procures no quedar-te mai sense benzina, o que el tries (entre d'altres coses) buscant-ne la màxima autonomia, a l'empresa has de treballar per a guanyar-ne cada cop més per a tenir més llibertat a llarg termini.
El teu 1%
Un negoci que creix és un negoci on el benefici augmenta d'any en any, perquè això vol dir que afegeix cada cop més valor als seus clients, el seu equip i els seus socis. Demana't, doncs, quants diners voldràs aconseguir en els propers dotze o vint-i-quatre mesos; i defineix les prioritats per a assolir-lo.
© Oriol López 2025