La notícia, que semblava impossible fa uns anys, degut a una direcció poc clara en el model de negoci, anava acompanyada d’algunes dades que la feien possible, entre les quals hi destacaven l’augment d’un 25% en la facturació i la reducció de la plantilla en un 17% en els últims anys. Aquestes, però, són dades financeres que, simplement, ens mostren el resultat final d’una sèrie de decisions més estratègiques, entre les quals destaco una que crec que és cabdal a l’hora de definir prioritats de creixement: canviar allò que mesuraven en el seu dia a dia.

Com aquells qui es comparen amb els cossos de les revistes o els qui entenen l’esport en termes de xifres (temps, velocitat, distància, pes…) enlloc d’en termes de gaudi, Twitter ha canviat la manera com mesura el seu èxit i, enlloc de seguir mesurant el mateix que els altres (usuaris actius a la seva xarxa) va decidir mesurar allò que l’acostava al seu objectiu, és a dir, els usuaris monetitzables. El canvi, que pot semblar senzill i, fins i tot, obvi, ha provocat que la companyia posi els seus esforços en aquells que suposen ingressos, enlloc d’en aquells que simplement suposen despesa. De fet, les xifres mostren que, en l’últim any, Twitter ha vist augmentar els seus usuaris monetitzables en un 9%, mentre que els actius han davallat gairebé un 3%. I estan contents!

En el meu proper llibre “Creix i prospera” explico que un dels principals errors de les empreses és medir-se amb indicadors erronis, ja sigui perquè no estan relacionats amb els motors de l’èxit o perquè són d’altres. Twitter ha entès que mesurar allò incorrecte la feia estar pendent de factors que no influïen en el seu creixement, mentre oblidava aquells que sí que ho feien. De fet, podríem dir que, mentre estaven preocupats per la davallada d’usuaris actius, dedicant esforços ingents per a corregir-ho, oblidaven que els usuaris monetitzables anaven augmentant i que, per tant, calia centrar-se en fer-los l’experiència més agradable, per exemple.

A les empreses, sovint cometem el mateix error que Twitter i ens dediquem a mesurar indicadors que no estan relacionats amb el nostre èxit. Això succeeix per tres motius, que pots resoldre com t’explico tot seguit:

• Ens centrem en les dades financeres mensuals (o, pitjor, trimestrals) i, per tant, els resultats finals, sobre els quals no podem actuar ni prendre decisions efectives a temps, obrint una bretxa molt gran entre el punt de control i les decisions;


• Ens manca una estratègia de creixement clara, que defineixi prioritats (accelerar els resultats, per exemple), motors de l’èxit (millorar la rendibilitat per client i producte, p.e.) i indicadors a mesurar en temps real (Número de visites amb clients rendibles o número de clients no rendibles, p.e.); i


• Acostumem a seguir el mercat, mesurant allò que sembla que ha de mesurar tothom, i sense tenir en compte que el millor sistema de control, serà aquell adaptat a les nostres prioritats, no a les dels altres.

Estem ja a mes de febrer i, per tant, ja hem arrencat un altre any que, suposo, vols que sigui un èxit. Ja saps què mesuraràs per a garantir-te els resultats que desitges?

© Oriol López Villena 2019

Photo by Con Karampelas on Unsplash

T’interessa?

• El propòsit produeix beneficis
• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%