La mala informació mata
La informació és perillosa si no tenim en compte els incentius que promou.
Llegia l’altre dia al llibre Homo Deus, de Yual Nova Harari la història del Gran Salt Endavant de la Xina, que va produir-se entre 1958 i 1961 a conseqüència de la voluntat del seu líder, Mao Tse-tung, de convertir la Xina en una potència al món doblant o triplicant la producció agrícola, i així aprofitar l’excedent per a finançar grans projectes militars. Això, unit a una estructura jeràrquica on la dissidència estava castigada, va incentivar entre els funcionaris de l’estat l’inflar dades per a mantenir el líder content, el que va portar a unes dades de producció un 50% superiors a les reals. Com a conseqüència d’aquestes dades falses, l’any 1958 la Xina va vendre l’excedent que suposaven que tenien i no van tenir prou menjar per a alimentar la població, pel que desenes de milions de persones van morir aquell any.
Aquesta història em venia al cap quan un empresari m’explicava que seguien les hores facturables del personal de manera semestral, per a comprovar la rendibilitat de l’empresa. Ja saps què en penso de les hores com a mesura de la rendibilitat però, assumint que les donem per bones, quins incentius estem donant als treballadors amb la comptabilització de les hores facturables? Se m’acudeixen aquests tres:
- Ús de la memòria per a controlar-ho, ja que tots sabem que els fulls d’hores sovint s’emplenen dos mesos després i, per tant, sense ser acurats.
- Inflar hores per a semblar més productiu davant de la direcció, ja que si el que es valora és la presència i la feina dura, això és el que es trobaran els caps.
- Discriminar entre clients que em cauen millor o pitjor, a l’hora d’imputar hores, de manera que “castigui” aquells clients que pitjor em tracten i que pugui fer favors a aquells que millor em tracten
En aquest cas, per tant, cal fer que el control d’hores requereix d’un sistema que permeti evitar aquests tres incentius de manerea que limitem el risc de rebre una sorpresa desagradable com la dels xinesos l’any 1958. Un bon sistema seria automatitzant-ho i, per tant, fent-ho autònom de la decisió de la persona.
A la teva empresa, els incentius que provoca certa informació poden ser d'altres, i els identificaràs observant comportaments que creies que s'evitarien amb controls i sistemes creats per a no fer-ho possible. Els reconeixes a la teva empresa? Què faràs per a evitar-los?
© Oriol López Villena 2018