Fa un mes vaig escriure un article on comentava tres factors clau per al procés successori que va portar prou rebombori com a per a rebre alguns emails i trucades demanant-me que concretés la meva experiència. I aquí la trobaràs.

Te'n recordes de la sèrie de TV3 i Dagoll Dagom, La Memòria dels Cargols? A Catalunya, la figura de l'hereu afavoria que el mas (unitat productiva de la família) tingués un futur clar i pròsper. Tant bon punt els pares faltaven, el fill gran passava a ser el propietari del mas, mentre s'encarregava dels germans més joves, fins que trobessin un camí propi (si el trobaven). Saber el paper que a cadascú li tocava fer, permetia que, per exemple, l'hereu s'impliqués en el mas des del primer moment perquè, tot i no ser seu oficialment, ho seria en un moment o altre. I això tan simple, l'existència de l'hereu clar, facilitava la successió, perquè tothom sabia què fer i com comportar-se, evitant conflictes i, sobretot, garantint la prosperitat del mas, que passava pel davant de la llibertat de les persones, fins i tot.

Mentrestant, veient la primera temporada de Succession, te n'adones de com de complicada és una successió sense normes establertes i on tot es pot triar a l'últim minut. Els conflictes dins i fora de la família són constants i greus, perquè tothom ha de saber què vol fer en un futur, la direcció està en joc pels que hi vulguin optar, i, en alguns casos, ni els pares tenen clar què volen aconseguir o quan dir prou. La successió, doncs, requereix de certes habilitats que amb la figura de l'hereu no calien i que tracten d'evitar incentius perversos com, per exemple, endarrerir l'inici de la successió per a evitar el conflicte familiar. 

Ara bé, malgrat que llegint-me puguis pensar que enyoro la primera opció, sempre defensaré que la llibertat, tot i crear incomoditats i conflictes, és preferible en un afer tan complex com la successió. Que s'hagi acabat amb la figura de l'hereu és molt positiu, ja que ofereix alternatives als pares, i no lliga els descendents a papers que potser no volen fer. A més, l'empresa també en surt beneficiada, perquè la successió no va per ordre de naixement i, ni tan sols, per línia sangüínia, sinó que es tria la millor alternativa (interna o externa) per a la capitalització de la riquesa creada i la continuïtat de la mateixa. Ara bé, que sigui la millor opció, no vol dir que sigui pacífica, com demostren sèries com Succession. Per això cal posar-s'hi, i entendre que no es pot preparar la successió com si fóssim al segle XIX, esperant que la natura actuï, sinó que cal afrontar el futur, com afrontaríem qualsevol altra decisió a la vida: amb responsabilitat.

I això com ho fem?

Treballant amb un grup internacional de consultors especialistes en empreses familiars, vam compartir set coses que cal tenir presents si vols que la teva successió funcioni. Són aquestes:

1. La retirada (vendre, per exemple) és un procés extern, mentre que la successió és un procés intern.
2. El millor moment per a començar a parlar de la successió és als cinquanta anys, de manera que s'implementi abans dels seixanta. A partir dels seixanta és difícil, però no impossible. Però a partir dels setanta, i depenent del negoci i de la implicació de l'equip directiu, la probabilitat d'una bona successió o retirada disminueixen dràsticament.
3. Parlem d'un procés d'uns deu anys, perquè el Pla A sovint falla, i cal iniciar un Pla B, amb prou marge com per a implementar-lo amb èxit.
4. Molts empresaris valoren exageradament la seva empresa i, fins i tot quan els hi expliques com es valora un negoci, segueixen pensant que el seu cas és únic, i això el fa valdre més.
5. Com més temps algú s'aferra al negoci menys inverteix en el mateix. Igual com passa a cases que ja no es pinten o on no es canvia el terra, els empresaris tanquen el moneder de la millora continuada, i això refreda als potencials successors i/o compradors.
6. Com més temps algú s'aferra al negoci, més probabilitat hi ha que el negoci depengui massa de la seva implicació. Això fa augmentar el risc i reduir-ne el valor. A més, el potencial successor i/o comprador ho veu com comprar un lloc de treball i no un negoci, si tirés endavant.
7. Segueix sorprenent-me com de poc es relacionen molts empresaris amb persones del seu sector. Això els allunya de potencials col·laboradors o compradors que entendran (i valoraran) millor el negoci.

Un consell: quelcom que he vist funcionar un cop i un altre amb empreses familiars és que us asseieu (junts o per separat), i desenvolupeu una visió clara de com voleu que sigui la vostra vida a uns anys vista, i com aquesta visió contribueix (o perjudica) a una estratègia successòria o de retirada d'èxit.

I, si vols que us ajudi a desenvolupar aquesta visió d'una manera eficaç, envia'm un email a oriol@oriolopez.com i en parlem, sense cap compromís.

© Oriol López 2023

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència