L’altre dia, un dels meus fills va preguntar pels festius a Setmana Santa i, sent catòlics com som, vam respondre-li explicant-ne la liturgia i el seu vincle amb les tradicions culturals del país (pre i post cristianisme). Dies abans, al metro, sentia com una mare explicava als seus fills el perquè la natura és la que regeix les nostres celebracions, més enllà de la religió. Un mateix fet (vacances), doncs, du a dues explicacions que, si bé diferents, venen dels valors que com a pares volem transmetre als nostres fills. Els valors, a la vida, com a les empreses, són bàsics per a entendre el món, i per això no dubtem en treballar-los a casa alhora d’ajudar en el creixement personal dels nostres fills.

A les empreses, els valors sovint es confonen amb frases maques en una paret, d’aquelles que a tothom agraden, però que no van més enllà de la pintura o el vinil. Aquell empresari que diu que l’equip és l’actiu més important de l’empresa però que després li fa fer llargues jornades, no el forma i quan un client es queixa, no dubta en posar-se de part seva perquè, curiosament, els clients també són l’actiu mes important de l’empresa. Seria com aquell nutricionista passat de pes que dóna consells alimentaris o el polític que defensa l’escola pública com a única alternativa i porta els fills a la privada.

Per això, recomano fer un diagnòstic dels nostres valors i veure si compleixen el seu propòsit: moure les nostres decisions diàries mirant al llarg termini. I això ho fem a través de cinc símptomes que et permetran veure si tens un problema de valors a l’organització:

1. L’equip no els coneix. Si truqués a qualsevol persona del teu equip i li demanés pels valors de l’emrpesa, què creus que em respondria? Assegura’t que els valors es transmeten al llarg de tota l’empresa per a no tenir sorpreses el dia que un client demana quelcom a darrera hora o un treballador marxa enfadat.
2. No els complim. No hi ha res pitjor que un valor que no es compleix. Recordo un empresari que va dir que un dels seus valors era l’honestedat. La comptable va aixecar-se i va dir-li que portaven una comptabilitat B, pel que molt honestos no eren. Un cop cau un valor, la resta cauen al darrera com peces de dominó (siguin certs o no). Així que assegura’t que compliu tot allò que voleu ser i, si no ho feu encara, no passa res per no posar-ho, i treballar pel futur.
3. No són compartits per tothom. Recordo una sessió estratègica amb un client durant la que l’empresari va compartir els valors que l’empresa tenia i com una treballadora es va aixecar i va dir que ella no hi creia i que preferia marxar. Va ser valenta i honesta, però el millor era que marxés. Saps si tothom comparteix els valors que vols transmetre?
4. Canvien amb les modes. Els nostres valors depenen del que d’altres diuen o fan, pel que cada cop que algú diu que el més important és l’equip, nosaltres també ho pensem. I si després diuen que el primer és el client, ràpidament canviem d’idea. Atrevim-nos a tenir els nostres propis valors sense por al què diran.
5. Són ambigus. Paraules maques mancades de contingut. Els valors s’han de concretar, i t’has d’obligar a detallar què vol dir una determinada paraula. Proximitat? Posa’m un exemple dels darrers tres mesos. Treball en equip? Com fas partícep la gent de la innovació de l’empresa?

Els valors, com les creences, construeixen el llegat de les empreses, que és allò que queda quan tu no hi ets: el comportament del teu equip, el record del teu client o la recomanació del teu proveïdor. Això són els valors. La resta, paraules buides.

© Oriol López Vilena 2022

T’interessa?

• Com perdre el control i triomfar
• Clients que ja no neixen
• El propòsit produeix beneficis