Quan les tropes alemanyes van entrar a Lovaina l'agost del 1914, Bèlgica era un país neutral. Alemanya, doncs, no estava preparada per a la resistència que va oposar una població armada, i el mateix govern; i això els va posar nerviosos, veient-se al davant d'un perill que no esperaven. De fet, l'haurien d'haver esperat, tenint en compte que ells també s'havien saltat la neutralitat, utilitzant el territori belga per a envair França, però no hi van parar esment i es van sentir "traïts" igualment. Alemanya va assolar Lovaina, va matar centenars d'habitants, va expulsar-ne deu mil més, i va cremar la biblioteca de la universitat. L'episodi forma part del que es coneix com la violació de Bèlgica, que inicia el relat del magnífic llibre "The war that ended peace" de Margaret MacMillan.

Els plans moren al camp de batalla.

Us heu trobat mai debatent una i altra vegada quin és el proper pas que hauríeu de fer ara que aquest client ha marxat o un competidor ha presentat un nou producte? Davant d'això, moltes empreses opten per refer els plans, tenint en compte la nova variable, i tractant de predir la propera que sorgirà. Segueixen reaccionant a tot el que succeeix i planificant, en el millor dels casos, anualment. Mantenen converses interminables discutint si acceptem o no un client nou o una comanda estranya, perquè no sabem com anirà l'any i millor facturar que no quedar-nos quiets.

Està essent un Nadal estrany, oi?

Portem confinats des del dia 18 de desembre, quan el meu fill petit va ser contacte estret d'un positiu, i vam començar a caure tots en ordre. La reacció inicial, com no podia ser d'altra manera, és la de sentir que el nostre pla de vacances de Nadal se n'anava a n'orris. Ni àpats en família, ni entrenaments d'esquí dels nanos, ni esquí i esport per a nosaltres, ni ruta familiar el dia de Reis. El pla es va esquerdar llavors, i ja no podrà ser mai.

Al darrer episodi de l'hora de créixer vam parlar amb l'Oriol Montanyà, entre d'altres temes, de la fi de la planificació i la importància de l'estratègia en moments convulsos com els actuals. La planificació és, com he dit, la solució simple, ja que permet posar en un paper tot allò que ens agradaria que passés, en ordre. La realitat, però, és dinàmica, i això la fa impossible de posar en un full de paper amb tant luxe de detalls. Per això, era més comú trobar empreses fent plans estratègics que estratègia pura i dura. Sembla etèria, i això la fa més complexa.

Però, en realitat, és en moments com els que vivim, que l'estratègia (i no els plans) floreix i fa florir les empreses. Perquè és tracta d'una conversa que permet créixer en la incertesa, no havent de discutir regularment sobre el mateix i, construint des d'uns fonaments sòlids que ens expliquin com a empresa davant del mercat, l'equip i la societat. Posar el focus, més que mai, en tenir clar qui som, què aconseguim i amb qui ens agrada treballar; per a així assolir l’èxit.

De fet, com a experiència personal, l'any 2021 ha estat l'any en què més empreses de totes les mides m'han demanat ajut per a definir bé aquest mapa estratègic que les ha guiat i les guia des de llavors. Un client em deia fa un temps que tenia por que el seu equip no ho entengués, perquè era poc executiu i molt "allunyat" del dia a dia. La realitat és que tothom va gaudir del fet de decidir a què jugàvem, i que això va permetre definir millor les prioritats que els van dur a un any 2021 de rècord.

Res de plans, només estratègia

I aquí està la clau. Una estratègia sòlida ens permet centrar la conversa constant que requereix una empresa, en les prioritats, i no en els fonaments. Podem posar el focus en la creació d'un producte nou, en formar l'equip o, fins i tot, en obrir un nou mercat, però no estarem constantment debatent si paga la pena agafar un mal client o trencar els nostres valors pels diners.

Nosaltres no hem celebrat el Nadal, ni celebrarem el dia de Reis, en família. Com ja he dit, el pla va esberlar-se i no tornarà. Tot i això, ens hem centrat en ser el que som, i ens hem dedicat a la jardineria, el bricolatge, el cinema, la lectura, els jocs de taula i la muntanya.

I, amb això, podem desitjar-vos, feliços i des de Camprodon, un any farcit de salut i estratègia, personal i professional.

© Oriol López Villena 2022

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència