Perquè observar et permetrà definir millor les teves prioritats
Observar ens du a fer-nos preguntes enlloc de a donar respostes.
Fa uns dies, el rover Perseverance de la NASA, que està a la superfície de Mart des del mes de febrer del 2021 recol·lectant roques i fent fotografies, va enviar per primera vegada una fotografia de la posta de sol des del planeta vermell. La pots veure com a capçalera d'aquest article i meravellar-te de quelcom que està passant a 380 milions de quilòmetres d'aquí.
La fotografia anava acompanyada d'un missatge que deia: "Preneu-vos un moment per meravellar-vos amb això: he fet la meva primera foto d'una posta de sol marciana amb la meva Mastcam-Z. És fàcil de deixar-se endur per les presses d'anar fent, fent i fent, però també és important mirar cap amunt."
Observar ens du a fer-nos preguntes enlloc de a donar respostes
En català tenim una paraula per a definir aquest "tenir molta feina": aqueferat. I, sovint, a les empreses, hi trobem persones que, bàsicament estan aqueferades constantment i que, quan els hi demanes d'aturar-se i pensar responen que no tenen temps i que han d'enllestir quelcom. El problema amb això és que, quan no mirem amunt, com ens recomana el Perseverance, ens perdem més coses que una posta de sol. Perdem la noció del temps, i també del lloc on som i la direcció que estem seguint.
"Atura't i observa" és un dels consells més valuosos que mai ningú no et podrà donar, i no te l'he donat jo, sinó un rover a milions de quilòmetres de distància fotografiant una posta de sol que evoca moltes més preguntes que respostes, entre elles, si no hauria de ser blau el cel, que el rover ha respost en aquest tuit, per si voleu saber-ho.
Fer-te les preguntes adequades t'ajuda a prioritzar de debò
L'aqueferament general al que ens deixem arrossegar, du a buscar constantment respostes a preguntes que, molt sovint, ningú no ha fet. Això, tot i que ens dóna una falsa sensació d'acompliment, ens du a més feina a la que hem de respondre, sense temps per a mirar amunt.
Per això et proposo que ho facis a l'inrevés, seguint aquests set passos i les seves preguntes per a observar i prioritzar millor. Un avís, però. Si segueixes llegint, cal que et comprometis a fer el que et dic. Creu-me.
- Atura't. Busca un lloc on frenar. Els tennistes ens asseiem a la banqueta en els jocs senars. I tu, on t'asseus a descansar?
- Observa. Mira endins (teu, de la teva família i de l'empresa), però també enfora (l'entorn, els clients, la competència...). Què hi veus? Què vols? Què t'agrada? Què creus que podria ser millor?
- Pensa. Posa un full en blanc davant teu. Sí, en paper. I treu el mòbil i/o l'ordinador del teu abast. Quina seria la teva prioritat basada en el que has vist? I el teu objectiu? Escriu-ho.
- Planifica. Apunta quin serà el procés que seguiràs per a assolir-lo. Qui el farà? Quan el farà? Què cal? Què tenim?
- Actua. Treu l'agenda (en paper o digital). Quin és el proper pas? Escriu-lo a la data i hora que tu triïs.
- Fes-ho. Busca la manera de mantenir-te disciplinat, comprometent-te amb algú de dins o de fora. Demana ajuda quan la necessitis.
- Salta o aprèn. Torna al punt 1 i observa de nou. Ha anat bé? Ves a la següent prioritat. No ha anat prou bé? Què ha fallat?
Reaccionar a tot el que et passa o, el que seria el mateix, estar aqueferat, és quelcom que no podem planificar i que, per tant, haurem de seguir fent si volem mantenir la roda en moviment. Això, però, només consolida l'status quo, ja que va de respondre a situacions sobre-vingudes, que ens fan tornar on érem quan queden resoltes. Si vols créixer, prosperar i deixar un llegat, cal que observis i gaudeixis del que veus (en positiu i en negatiu), per a poder tenir una visió més clara de l'estratègia a seguir i les prioritats a executar, per a aconseguir els teus objectius personals i empresarials.
Si ho vols, envia'm a oriol@oriolopez.com les reflexions que has escrit mentre feies l'exercici i agendem una trucada per a comentar-les i marcar propers passos.
© Oriol López Villena 2021