Els quatre trets de l’empresari pròsper

Les quatre lliçons que vaig aprendre de la meva àvia empresària.

Els quatre trets de l’empresari pròsper
Foto de l'Oriol López Villena

La meva àvia va morir fa uns dies amb 95 anys. Afortunadament, no patia cap malaltia greu i ha patit poc. Li havia arribat l'hora i, tot i que ens ha envaït la tristor de no saber-la entre nosaltres a partir d'ara, no puc sinó emfatitzar el fet que ha viscut una llarga i pròspera vida, i que ha deixat un llegat que ens sobreviurà.

La recordo a la botiga de puericultura que tenia al carrer Freser de Barcelona. Una botiga que sempre va voler millor, però que era un referent al barri i voltants. Hi passava moltes tardes, enfilant-me sobre els matalassos i anant a muntar cunes amb el meu avi per a guanyar-me una propina. D'ella en vaig aprendre que la vida empresarial no són només grans idees, sinó també la unió de quatre trets que acceleren tot allò que fas.

  • Coratge. A Grit, l'Angela Ducksworth hi diu que la clau del coratge és la unió entre interès, pràctica, propòsit i esperança. La meva àvia els combinava tots, tant a la seva botiga com a casa. Posava la passió i la dedicació necessàries, perquè pensava en alguna cosa gran que ella mateixa (la seva família).
  • Agilitat. Els meus fills en recorden la història d'ella grimpant de petita fins a la torre més alta de l'Hospital de Sant Pau amb unes amigues. Era àgil, també de molt gran, quan sortia a caminar per Barcelona i el meu avi no la podia seguir. De fet, tenia l'agilitat pròpia d'una persona que sempre està una mica incòmoda, però no seria capaç de quedar-se paralitzada per por a perdre's alguna cosa.
  • Calma. El coratge i l'agilitat, però, no els manifestava amb grans gestos, sinó a través d'una calma que la feia acollidora quan ens acotxava amb força al llit. Com la d'aquells esportistes que sembla que no facin cap esforç quan estan batent als rivals. La calma pròpia de les decisions reposades i la fluïdesa a l'acció.

Tossudament alçada (i present).

Tots els records que tinc de la meva àvia es concentren en una mirada. Una mirada que mai no va deixar de fer i que et feia sentir important quan hi parlaves. La meva àvia va combinar l'agilitat, el coratge i la calma com mai no he vist fer a ningú. Era tossuda en allò que creia. Però no només això.

Et mirava als ulls i no deixava d'estar per tu en cap dels moments que passaves amb ella. Ho feia sense estar-te massa a sobre, però transmetent poder. Deixant que et moguessis lliurement, però sense perdre's cap dels teus moviments, no per a jutjar-los, sinó per a entendre'ls. Et deixava cometre errors, i estava prou present com per a deixar que tu mateix els descobrissis. Em va renyar moltes vegades, i imposava quan estava enfadada, però sempre vaig sentir-la al meu costat i no al meu davant. Si hagués estat tennis, hauria dit que jugàvem un dobles com a parella, i no un individual com a rival.

El coratge, la calma i l'agilitat són tres trets que qualsevol empresa hauria de fomentar si vol créixer; però no serveixen de res si no hi afegim la presència que tot empresari ha de tenir en el seu negoci. Aquella presència que imposa mentre tranquil·litza.

Gaudeix del joc, i no només del resultat

El dia que va morir, vam veure una pel·lícula amb els nens, i la Blanca i jo vam sortir a passejar després. Va ser un dia dur, però seguim estant aquí i tenim dos fills fantàstics que van tenir la sort de conèixer la seva besàvia. Sovint els hi dic als meus fills que l'esport s'ha de gaudir abans, durant i després de practicar-lo. El resultat d'ahir no va ser bo, però el partit de la meva àvia ha estat d'aquells que fan història. Gràcies per ajudar-me a gaudir-lo, iaia!

© Oriol López Villena 2021

Formulari de contacte

Dades de contacte

Oriol López Villena
Vallcarca 158
08023 Barcelona

+34 932118296

oriol@oriolopez.com


Xarxes socials