A Faster, Neal Bascomb explica amb tot luxe de detalls la seva primera expriència en un Delahaye 145. Mentre l'explica, t'hi fiques a dins. Sents l'estretor de l'espai, la velocitat, l'asfalt a pocs centímetres i el gran tamany que tots els camions tenen al teu voltant. No sóc un aficionat al motor, ni de bon tros, però la descripció que en fa l'autor transmet la seva passió, i l'encomana.

De la mateixa manera, fa unes setmanes, reunit amb un industrial del Vallès, segona generació del negoci familiar, m'explicava com havia comès un greu error fa uns anys cedint la direcció de l'empresa a una altra persona, el seu director financer. Després d'uns anys fent-la créixer ell mateix, va creure que algú amb més credencials financeres i empresarials la dirigiria millor i la portaria a un altre nivell. Es va equivocar, i l'error una mica més i li costa l'empresa. Un cop explicada la mala experiència, va començar a parlar-me dels nous productes, de com funcionaven i de com havien aconseguit introduir millores on ningú no hi havia entrat encara. Tocaves el material, senties la maquinària mentre et passejava per la nau, parlava en milímetres, segons i cèntims d'euro. Els detalls havien permès a l'empresa superar el moment més dramàtic de l'antiga gestió i sortir-ne reforçat davant de l'equip, clients i proveïdors. Ara, dos anys després, afronta una nova època daurada, basada en la millora continuada del producte i dels processos que el fan realitat.

Quan vaig arribar a casa, vaig dir-li a la meva dona "Se'n sortirà amb nota." Sóc capaç de veure l’èxit futur d’una empresa en els detalls que és capaç d’expressar l’empresari sobre la història, el producte, el mercat, els números i els processos de l'empresa, entre d'altres. Un empresari apassionat amb allò que fa és un empresari que ja té una part de l'èxit garantit, inomés cal afegir-li capacitat de sacrifici i perseverança per a aconseguir el que busca.

Deia el fotògraf Richard Avedon que "un retrat no és una semblança," i és així. Les empreses fallen per la manca de detall que ocasiona la manca de preguntes incòmodes que qüestionin la missió o els valors. Fer que un negoci funcioni és ser acurat en el dibuix d'allò que vols ser i aconseguir. Per això, quan treballo l'estratègia de creixement amb l'equip, faig preguntes incòmodes, que dugin a converses incòmodes plagades d'exemples incòmodes, que evitin que la manca de concreció dugui al que jo anomeno "fracàs amagat", que és aquell fracàs que quan esdevé tothom es pregunta com pot haver passat.

Sigues específic, doncs, amb allò que vols i allò que tens. Per exemple:

• No es tracta de detectar una necessitat la mercat, sinó un mercat per la necessitat. Si no hi ha competència prèvia, demana't perquè.
• No es tracta de saber quins són els vostres valors, sinó de poder demostrar-los amb exemples concrets i recents. Honestedat? Per què segueixes inventant excuses pels endarreriments en les entregues?
• No es tracta de parlar de números aproximats que arriben massa tard, sinó dels números reals que puguis seguir diàriament. Quanta gent entra a la botiga? Quants compren? Quin és el tiquet mitjà?
• No es tracta de saber què vens, sinó també de saber com es tradueix això en diners i deute, per exemple. Quantes setmanes de líquid tens accessibles ara mateix?
• I així amb tot.

En resum, els detalls et fan remarcable, com la conducció del Delayahe 145, perquè t'ajuden a centrar-te i ser específic en allò que millora el vostre rendiment i èxit futur.

© Oriol López Villena 2021

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència