Estalvia, si vols créixer

No és el consum, sinó l’estalvi, el que t’ajudarà a créixer.

Estalvia, si vols créixer
Photo by Micheile Henderson on Unsplash

El rati d'estalvis de les famílies nord-americanes va passar del 8 al 32 per cent en dos mesos degut a la pandèmia, segons el Bureau of Economic Analysis (BEA). De fet, si mirem les dades, ens trobem que ja a finals de febrer i març l'estalvi va començar a augmentar, tot i que encara "no havia arribat" la pandèmia als Estats Units. Malgrat la superioritat moral amb que sovint mirem a la societat nord-americana, aquesta és molt conscient del que valen els diners, i per això estalvien. De fet, és interessant mirar-ne el comportament perquè, al no tenir el mateix grau de protecció social que tenim a Europa, segueixen patrons menys influïts per la falsa sensació de seguretat que genera l'estat del benestar, convertint-se sovint en termòmetres del que vindrà. Per això, els països de nord d'Europa estan invertint grans quantitats de diners en la seva recuperació, mentre aquí seguim pensant en endeutar-nos més, sense assumir les conseqüències de la nostra manca d'estalvi anterior. Dins d'un sistema de protecció social com l'europeu, sense la cultura financera i l'austeritat necessàries, pots acabar pensant que la incertesa no existeix i que sempre hi haurà algú que ens salvarà.

Quan va ser la darrera vegada que el conte de "La cigala i la formiga" es va explicar a casa?

Al llarg d'aquests darrers mesos he preguntat sovint a moltes empreses si haguessin fet res de diferent sis mesos enrere, d'haver sabut tot això. I, dins del Top-3 de respostes, sempre apareixia l'haver estalviat més en els darrers anys, per a tenir unes reserves per a sobre-viure durant aquests moments de tancament, així com per a poder invertir en créixer arribat el moment.

I, després de demanar-los pel que haguessin fet millor, els preguntava que haurien d'estar fent ara mateix per a no penedir-se'n d'aquí a sis mesos. La resposta, davant d'aquesta segona pregunta, aflorava pràcticament els mateixos reptes, entre els quals destacaven l'estratègia i l'estalvi.

Malgrat el que diguin mitjans, tertulians i polítics, el consum no ens durà al creixement ni a la riquesa. De fet, mai no ha estat així, però els que portem anys dient que les finances empresarials i nacionals no són gaire diferents de les personals, sempre hem estat titllats de simplistes, en el millor dels casos. Estaven equivocats.

El consum, com ja ens va ensenyar la història de Robinson Crusoe no du a la riquesa, sinó que és l'estalvi (en el seu cas, treballar un dia més, sense consumir) el que du a la riquesa (poder descansar un altre dia); i no a l'inrevés (consumir sempre el coco que culls). Aquest era un exemple simple de com funcionen certs paràmetres a l'economia però, no per simple, deixa de ser vàlid, com a fil de pensament. L'estalvi porta a la riquesa i el benestar.

Recordo un client meu que durant anys va tenir el que els comptables en diuen "tresoreria ociosa". Tots ells li deien que era una barbaritat disposar d'aquests diners líquids, però ell sempre deia que volia tenir capacitat financera per a dues coses: capejar un temporal i invertir en el creixement del negoci, ja fos comprant maquinària o altres empreses. Al llarg dels més de quaranta anys de vida ha fet les dues coses de manera habitual, factura a dia d'avui més de trenta milions d'euros, i no s'ha endeutat mai.

Quan l'altre dia parlava amb ell em deia que pràcticament no havia venut res en els darrers dos mesos, però que no havia fet cap ERTO i tenia la gent buscant nous mercats, pensant nous productes i escrivint sistemes de treball. Sí, els resultats s'han vist castigats pel fet de seguir pagant les nòmines sense vendre res, però ambdós coincidíem que ha invertit satisfactòriament en tres àrees:

  • retenir el talent (persones);
  • buscar noves oportunitat de negoci (estratègia); i
  • millorar la seva productivitat (feina).

I res d'això seria possible sense l'estalvi que és el que porta al creixement, a través de la inversió.

Al contrari del que diu la dita, un milió més al teu compte corrent no crea només resistència, sinó el que Nassim N. Taleb va definir com a anti-fragilitat o, el que és el mateix al món empresarial: sortir reforçat d'una crisi.

Al llarg d'aquests tres mesos he seguit ajudant els meus clients a millorar els seus resultats i la seva qualitat de vida, he aconseguit nous clients que han vist en l'estalvi que tenien (poc o molt) una inversió per a créixer i, fins i tot aquells que s'han endeutat a través de l'ICO, han vist que els diners no havien de servir per a pagar el dia a dia (consumir) sinó per a créixer (estalvi i inversió). I, tot això, ha succeït mentre milions de famílies perdien els seus éssers estimats, els sistemes sanitaris es col·lapsaven i moltes empreses tancaven.

Assumim, doncs, que la incertesa també forma part del joc i que cal adaptar-se a ella per a sortir reforçat de cada rebregada. I això, a l'empresa, significa no cometre els mateixos errors financers que hem comès en el passat. És a dir, estalviar.

L'estalvi no podrà fer tornar la gent que ha faltat, però sí que ens permetrà capejar millor els temporals i generar més riquesa (i més sòlida).

Com?

Aconseguint que els nostres ingressos i beneficis augmentin durant els propers mesos.

© Oriol López Villena 2020

Formulari de contacte

Dades de contacte

Oriol López Villena
Vallcarca 158
08023 Barcelona

+34 932118296

oriol@oriolopez.com


Xarxes socials