Hi ha un entorn on les errades es recorden tant (o més!) que els èxits: els grups d'amics d'infància. Amb deu anys, jugant amb un grup d'amics a la muntanya, un d'ells va dir-nos tot emocionat "Seguiu-me, nois!" i va començar a córrer pel bosc. La resposta va ser tan cruel com divertida: ens vàrem quedar aturats, sense saber què fer i, quan ens n'adonàrem, vam trencar a riure. Recordarem aquella anècdota tota la vida i, segurament, qui li va protagonitzar, ho maleirà amb la mateixa intensitat, amb la que riem tots quan ens trobem.

Quan John F. Kennedy va prometre l'any 1961 que, aquella dècada, els Estats Units posarien un home a la Lluna i el farien tornar sà i estalvi a la Terra, la reacció, segurament, va ser la mateixa. Com?

No tenien la capacitat per a fer-ho, ni semblava que Amèrica pogués superar la Unió Soviètica en la carrera espacial, després dels darrers èxits soviètics. Tot i això, ho van aconseguir. El 20 de juliol de 1969, la NASA va posar un home a la Lluna i, des de llavors, altres ho van repetir al llarg d'una dècada. El que semblava impossible un dia abans, va esdevenir possible un cop fet públic pel màxim mandatari nord-americà. De fet, va esdevenir pràcticament una ordre, que la gent implicada va recollir i va fer realitat.

Quan molts diuen que el lideratge de JFK va fer possible l'arribada a la Lluna és perquè, com a líder, va tenia tres coses:

• Una prioritat clara, que es resumia en demostrar un poder militar superior al soviètic, a través d'un objectiu no-SMART, que apartava el realisme de allò impossible, per a agrupar-lo al voltant d'allò atractiu (i màgic!).
• Un coneixement de les capacitats del propi país (i sistema), que es traduirien en una inversió de recursos i persones, que treballarien en anar més enllà del que fins aquell moment s'havia anat, construint prototips, acceptant errors i fracassos que els ajudarien a millorar i créixer contínuament.
• Un compromís públic que, com quan algú diu que deixarà de fumar davant dels amics, va fer que la maquinària s'engegués, si no es volia fer el ridícul. En Kennedy coneixia el poder del venciment i, sabent-ho, el va fer treballar en favor del prestigi de tota una nació.

Sovint em pregunten com liderar una empresa amb èxit i, de fet, sempre els dic que això no és, com diuen els anglesos, ciència aero-espacial. Un líder, en qualsevol organització, ha de tenir estratègia, recursos i acció. El que en Kennedy va saber veure en aquell moment i que el meu amic d'infància no. Ell va marcar-nos una tasca poc atractiva (córrer) sense explicar-nos-en el motiu ni assegurar-se abans que l'equip el seguiria, i això va portar-lo (nos) al desastre.

I tu, com a líder empresarial, tens objectius realment grans? O són petites tasques que cal fer en el dia a dia?

Molts empresaris tenen objectius massa petits, que es resumirien en reaccionar a allò últim que ens ha passat (una comanda, una queixa, un competidor, un treballador…) enlloc de pensar en quins serien els grans objectius que, si s'assolissin, promourien un canvi dràstic en el seu creixement, rendiment econòmic i vida.

© Oriol López Villena 2019

Agraeixo al meu mentor, Phil Symchych, la idea per a aquest butlletí i la fotografia de la Lluna que l'il·lustra.

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència