5-2-9-4-7-6-3-1-8-0
Quin ordre segueix aquesta sèrie?
Segur que, si no el sabies prèviament, t'has quedat aturat pensant en quin patró deu seguir, en com es sumen i es resten números i/o en si simplement t'estic prenent el pèl. El cert és que aquest és un joc mental clàssic pels que ens agraden i que, a més, mostra quelcom que a l'empresa passa sovint.
Però deixa'm que respongui a l'enigma abans de seguir, no fos cas que me n'oblidés. L'ordre de la sèrie és alfabètic i, per tant, els números no estan ordenats com a tals, sinó com a paraules. La dificultat en aquest enigma rau, com en d'altres casos, en com llegeixes la informació que et ve donada i que, sovint, té múltiples interpretacions, depenent de com l'observis.
Quan dirigia el despatx familiar, recordo que la competència estava obsessionada amb les hores facturables mentre els nostres preus eren fixes, actualitzats en funció del valor i no relacionats amb el temps que hi dedicàvem. El nostre criteri era que el resultat que obteníem depenia no només de les persones que executaven el servei, sinó també de la recepció, el màrqueting o l'arxiu. D'altres ens deien que ens equivocàvem, però nosaltres següíem un criteri que ens permetia interpretar la nostra situació i prendre les decisions adequades per a la nostra estratègia.
Hi ha empresaris que es pregunten quan el seu negoci era més rendible sense analitzar si l'estratègia era la mateixa; start-ups tecnològiques que medeixen el nombre d'usuaris totals perquè és el que sembla que "toca"; negocis que posen els preus en funció del que fa la competència; o bé d'altres que innoven només perquè el mercat sembla demanar-ho. En tots tres casos tenim a empresaris que medeixen en funció de criteris erronis o d'altres.
Recordo un empresari del tèxtil al Vallès que va discutir amb els seus socis pels preus. Aquests defensaven posar els preus en funció del que feia un competidor molt gran que tenien, que estava abaixant preus, mentre ells seguien tenint uns preus més elevats. Recordo que els hi vaig demanar el perquè d'abaixar o mantenir els seus preus, en funció de la seva estratègia, i cap d'ells va ser capaç de respondre. L'únic argument era que si una empresa més gran ho feia seria perquè era el camí a seguir.
En aquest cas, a més, podíem dir que el nostre producte era millor i es dirigia a un perfil de client diferent. L'empresa, a més, no patia per les vendes, que seguien creixent mentre que, quan miraves els comptes del competidor enorme, veies com la rendibilitat havia anat abaixant any rere any gràcies a la seva nova política de preus.
Medir-se en funció dels criteris dels altres és sempre un error i no permet passar a l'acció, perquè no pren sentit en l'estratègia de la nostra empresa. Per això, malgrat que jo sóc el primer a defensar la importància de comparar les nostres dades amb les de la competència, ho faig sempre utilitzant el nostre regle, criteri o sistema, i no el d'ells.
Pensa-hi: Has provat mai de posar-te les ulleres d'algú altre? Com hi veus? Pensa en l'estratègia de la teva empresa, en les prioritats en què et centraràs i en els factors que hi influeixen. Llavors, medeix en funció d'aquests paràmetre i no d'altres.
© Oriol López Villena 2019