Parlava l’altre dia amb una consultora de màrqueting amb qui comentàvem la mania que tenen les empreses de mostrar-se com allò que no són i no volen ser. Posàvem l’exemple d’un professional que, tot i no voler ser vist com a conferenciant, segueix oferint els seus serveis de conferenciant en un lloc pre-eminent de la web, la constructora que vol centrar-se en grans projectes, però segueix agafant-ne els petitons o la fabricant de components metàl·lics que segueix ensenyant els productes dels quals fa de distribuïdora quan comença a parlar amb un potencial client.

Això sovint passa perquè l’activitat en qüestió segueix atraient clients i, tot i que ja no volem dur-la a terme, no ens atrevim a despendre’ns-en. Som conservadors de mena i ens costa deixar anar un negoci present a canvi d’una promesa futura. Si, a més, l’activitat és rendible i/o tenim socis amb graus d'aversió al risc diferents, aconseguim crear un descontrol que de ben segur que afectarà al futur de l’empresa.

Per això, quan assessoro empreses per al creixement, les ajudo a definir l’estratègia en forma de marc, i no de pla. Un marc que, de manera clara i compartida, respon a preguntes com:

• Quins clients volem tenir? Aquesta pregunta ens obliga a definir el que seria el nostre client ideal, de cara a poder-lo identificar, atraure i retenir-lo millor.


• Quins productes i serveis els hi oferim? Així definim el nostre catàleg, basat en els resultats que obtenen els nostres clients ideals amb el mateix.


• De quina manera els hi proveïm? No parlo de logística, sinó de valors, de principis que regeixen el comportament de l’empresa i el seu equip vers als clients, però també vers als companys i a la societat.

I, un cop dibuixat aquest marc entre aquelles persones clau de la companyia, cal saber què fer amb tot allò que se surt dels seus límits i que, fins ara, es feia per inèrcia de manera irreflexiva. Com? Obligant a aquell qui presenta l’oferta a convèncer (amb arguments) les persones clau de la companyia de que es tracta d’una oportunitat per la que paga la pena superar els límits. D’aquesta manera, a les empreses a les que assessoro, ens centrem a fer créixer l’empresa seguint una estratègia definida, sense deixar d’aprofitar allò que, si bé no forma part del marc té prou entitat (motius) com per a dur-se a terme.

Aprofitant, doncs, aquest inici d’any, què et sembla si fas neteja de tot allò que no vols fer ni vendre, i defineixes clarament el teu marc estratègic, per a centrar els teus esforços en allò que realment vols fer aquest proper any? Si ho vols, pots respondre les preguntes anteriors i enviar-me-les per a que parlem de com dur-les a terme.

Et desitjo un 2019 ple d’èxits!

© Oriol López Villena 2019

Photo by rawpixel on Unsplash

T’interessa?

• La remor és vida
• Apuja els teus preus un 1%
• La trampa de l’eficiència