La presa de decisions és sovint un salt a l’excel·lència
[embed]https://youtu.be/j5uXL4w90yU[/embed]
Mirava l’altre dia aquest video d’un salt de riu de 58,8 metres d’alçada que em va fer pensar en un client meu i la presa de decisions.
Fa uns dies, estava parlant amb el soci-director d’una empresa familiar de Girona amb el que hem treballat l’estratègia de preus de la seva empresa, i em deia que havia d’explicar-la al seu consell de direcció, de cara a rebre’n idees i millorar-la.
"D’acord, però, quan ho arrencaràs?" li vaig preguntar.
“El setembre serà molt just, potser a l’octubre” em va respondre.
Passa sovint que les decisions a les empreses es prenen de forma diferida. Funciona així:
El Director General rep un encàrrec de la propietat (definir una nova estratègia de preus) i, aquest, comença el procés de presa de decisions. Contacta amb les persones clau, amb un expert i, fins i tot, amb la propietat (per a saber què n’esperen treure d’aquesta nova estratègia).
Fins aquí, tindríem un procés eficaç de presa de decisions. El problema és quan aquestes decisions, comencen a seguir un bucle. Un cop el director general ha arribat a una conclusió aquest la torna a plantejar al consell de direcció (amb les persones clau de la companyia), la consulta amb l’expert i, llavors, fins i tot, hi entra l’equip, per a que, amb totes les idees rebudes, el director general, millori la seva estratègia inicial, sense adonar-se’n de que tard o d’hora haurà de saltar, ja que és ell qui n’assumirà la responsabilitat.
Ja sigui per excés de burocràcia, de reunions o, simplement, de perfeccionisme, les decisions es van prenent en fòrums diversos, esperant que, a cada pas, estiguem més a prop de l’acció. La presa de decisions és, de vegades, qüestió d’estómac, de valentia, de saber que només l’acció permetrà avaluar-les i millorar-les. És per això que dic sovint que la perfecció és enemiga de l’excel·lència. En el vídeo, el saltador pren una decisió i passa a l’acció en qüestió de segons. Pensar-s'ho o comentar-ho amb els seus companys no milloraran la seva situació. Ja ha passat tot el procés, s’ha entrenat i ha esperat a tenir bon dia, però ara ja és moment de passar a l’acció i saltar.
Al meu client li havia arribat el moment de passar a l’acció i, com tot, la millor manera de posar a prova uns nous preus és presentant-los als potencials clients. "Què és el pitjor que pot passar?” li vaig preguntar. No aconseguir aquell client no et deixa en pitjor situació, sinó en la mateixa en la que estaves. És més, no aconseguir aquell client et dóna una informació que, si es repeteix amb altres potencials clients, et permetrà millorar la teva proposta de preus.
I tu, quantes decisions estàs allargant massa?
© Oriol López Villena 2017