L’art de fer-te trampes
Quan més ocupat estàs, menys avances.
Aquest estiu m'he llegit el llibre "Prohibit néixer" de l'humorista Trevor Noah, que parla de la infància i joventut d'un humorista sudafricà en temps de l'apartheid. És un llibre divertit i dur alhora, perquè ens parla d'un temps no tan llunyà en què en un país se separava les persones per races, i on una persona com en Trevor no podia néixer perquè estaven prohibides les relacions entre un blanc i una negra, per exemple.
En un passatge del llibre, en Trevor parla de la seva vida com a adolescent, i el com dedica el seu temps a trampejar tant com pot.
"Els tripijocs són a la feina el que navegar per internet és a llegir; si acabes sumant tot el que llegeixes en un any a internet, amb les piulades, els comentaris de Facebook o les llistes, has llegit l'equivalent a una bona pila de volums, però, de fet, no t'has llegit cap llibre en tot un any. Quan hi penso, això era el que fèiem amb tanta martingala: posar un màxim d'esforç per produir uns guanys mínims. És com la roda d'un hàmster. Si hagués aplicat tota aquella dedicació a la universitat, m'hauria guanyat un màster. I, en lloc d'això, em vaig graduar en l'art de les trampes i els enganys, un títol que cap universitat no em podria donar."
Estic segur que t'hi has vist reflectit d'alguna manera, en aquest paràgraf, igual com ho he fet jo. Quantes vegades no ens hem trobat perdent el temps en una tasca inútil però addictiva, que ens ha fet perdre focus, per a després queixar-nos que no tenim temps per a les coses realment importants?
Com a empresaris, ens trobem més còmodes responent la muntanya de correus electrònics o endreçant la pàgina web que no pas establint objectius o trucant als nostres millors clients, però ambdós sabem que el segon cas ens duria a millors resultats, de ben segur. La feina reactiva ja ho té això: sembla productiva, perquè no ens aturem en cap moment, i sempre estem "resolent" temes. Quan la muntanya de missatges passa de 346 a 320, ens sentim realitzats, perquè la dopamina ens fa creure que estem més actius que mai. la realitat és que hem respost missatges que no calia respondre, d'altres que hauria d'haver contestat algú del nostre equip i alguns altres que es resoldrien abans en una trucada o un missatge a tots els clients, per exemple.
Els tripijocs dels que parla en Trevor Noah són una pràctica habitual a moltes empreses, que dediquen els seus recursos a semblar ocupats, enlloc de a millorar els seus processos i créixer amb intenció. No nego que tinguis feina del dia a dia que calgui resoldre, però centrant-te en aquesta, enlloc de en aquella important, acabes fomentant el status quo, i no la millora, perquè només fas que resoldre temes que tu no has triat, enlloc d'obrir-ne de nous que facin créixer la teva empresa i a tu mateix.
Com en el tennis, pots jugar proposant o reaccionant. En el primer dels casos, tu manes sobre el ritme i l'estratègia, mentre que en el segon mires d'adaptar-te al que fa el teu rival.
El teu 1%
Quin percentatge del teu dia dediques a reaccionar al joc dels altres i quin a proposar el teu propi joc? Què et proposes per a avui? I per a aquesta setmana?
© Oriol López 2025