El dau no decideix
Si no saps reaccionar, la sort només et serveix per perdre clients.
Al meu pare li encanten els jocs de taula, i el parxís és dels primers jocs que ens va ensenyar a jugar a mon germà i a mi, igual com ha fet amb els seus nets. L'altre dia, a casa seva, vam jugar-hi amb els meus fills, i vam gaudir de la conversa i riures que es generen a cada llançament de daus, cada moviment o cada fitxa "menjada".
Als que no els hi agrada, diuen que el parxís és un joc on només hi influeix la sort i, si bé és cert que l'atzar defineix el funcionament de la partida, no és només això el que fa que guanyis o perdis. És cert que no és un joc estratègic en el sentit que no pots decidir proactivament com jugaràs i què vols aconseguir, com sí podries fer amb jocs com el Catan o, fins i tot, el Rumi; però, en canvi, és un joc purament tàctic, i basat en reaccionar correctament a les teves tirades i a la posició i moviments dels demés.
Hi vaig pensar quan vaig adonar-me d'un error que ha comès la gestoria que em tramitava la subvenció del pla MOVES que he demanat per la compra d'un nou cotxe, i que va incomplir els terminis, fent-me perdre la subvenció. Vaig enviar-los la documentació el dia 9 de juliol, i van respondre'm que l'havien rebuda, però res més. Després de trucar-los dues vegades durant el mes de juliol, sense rebre resposta, el dia 3 d'agost el govern català informava que ja s'havien esgotat els fons, al que la gestoria va respondre'm que no els hi havia arribat i que, igualment, ara estaven tramitant les sol·licituds que els hi havien arribat al juny, sense fer cas de les noves notícies, ni molestar-se a informar proactivament als seus clients. És més, dues setmanes després va arribar el meu torn, van tramitar-ho com si no hagués passat res, m'han enviat la factura, i no han atès a la meva demanda de que em truqui un responsable.
He fet trucades a serveis públics amb millor atenció al client.
Tres consells:
Quan truques al CAP per a demanar cita, la locució automàtica et diu quantes persones tens al davant i quin és el temps d'espera mitjà, per a que puguis prendre la decisió d'esperar, penjar o reservar cita via online. Jo no vaig rebre aquesta informació ni quan van pressupostar-me la feina i ni quan van rebre la documentació. Primer consell: comunica què pot esperar el client de tu.
En segon lloc, si vas col·lapsat, com segur que ja anaven al mes de juliol, per què acceptes més clients? Vaig dirigir una assessoria fiscal durant més de 15 anys, i un dels greus errors que comet aquest sector una vegada i una altra és la d'acceptar clients per sobre de les seves possibilitats. Segon consell: menys clients, millor servei i més preu.
Per últim, si perds la capacitat de reacció ho perds tot. Que un administratiu sense poder al despatx em digui que altres vegades s'han prorrogat les subvencions no és reaccionar correctament a la pèrdua potencial de 4.500 euros que li acabes de costar al teu client.
Entenc que hi havia la possibilitat de no gaudir de l'ajut (si s'acabaven abans els fons) i, a més, tinc la sort de no dependre'n, però igual que jo soc conscient que els meus serveis requereixen d'una inversió elevada que el meu client espera recuperar en forma de més diners i temps, com a empresari has d'entendre que el teu producte o servei té un valor no basat en el temps que hi dediques sinó en el resultat que n'obté el teu client.
El teu 1%
Si no ets capaç de reaccionar correctament a un col·lapse, a la notícia que els fons s'han acabat o a una trucada d'un client enfadat, com esperes ser proactiu algun dia, i que jo valori el teu servei com correspon? A què esperes per a agafar les regnes de la teva empresa?
© Oriol López 2025